Descripció de l'atracció
Entre el gran nombre d’esglésies i monestirs de l’illa grega de Santorini, el Convent Ortodox de Sant Nicolau té, sens dubte, un interès particular. Avui en dia, el monestir de Sant Nicolau es troba entre els assentaments d'Imerovili i Firostefani i és la segona "casa" del sant monestir des de la seva fundació.
La història del monestir va començar al segle XVII, quan el centre administratiu de l’illa de Santorini era un assentament ben fortificat conegut com a Castro, situat a l’inaccessible promontori rocós de Skaros (prop de la moderna Imerovili, roca Skaros). La majoria dels catòlics vivien a la capital, però la família Gizi era una de les poques famílies ortodoxes que vivien al castell de Skaros i que tenia aquí la seva pròpia capella de Sant Nicolau, que el 1651, amb el permís de l’actual arquebisbe de Santorini., es va transformar en monestir.
El 1800, la capital de Santorini es va traslladar de Castro, que havia estat profundament danyada per una sèrie de forts terratrèmols, a Pyrgos i, a principis del segle XIX, l'assentament estava completament desert i la qüestió de traslladar el monestir a també es va plantejar un lloc més segur. El desembre de 1815 el patriarca Kirill VI de Constantinoble va emetre un permís per construir un nou monestir. El monestir es va construir al lloc de l’antiga església de Zoodochos Pigi, on, de fet, es troba actualment. A causa de dificultats econòmiques, la construcció va durar 5 anys, durant els quals les monges es van allotjar al monestir de la fortalesa de Pyrgos.
Avui aquest monestir, consagrat en honor de Sant Nicolau, Sant Panteleimon i la icona de la Mare de Déu "font que dóna vida" ("Zoodochos Pigi") és un important monument històric i arquitectònic. La principal relíquia del monestir és l’antiga icona bizantina de Sant Nicolau. No obstant això, l'excel·lent iconòstasi de fusta del monestir catholicon també mereix una atenció especial.
