Descripció de l'atracció
Santa Maria dei Servi és una basílica catòlica de Bolonya, fundada el 1346 com a església dels Servites, ministres de l'Orde de la Mare de Déu. Andrea da Faenza va treballar en el projecte de l'església, l'obra de la qual també es pot veure a la catedral de San Petronio. I l'estatus de basílica el va donar el papa Pius XII.
Santa Maria dei Servi no és l’església més gran de Bolonya, només té 100 metres de llarg i 20 d’amplada. Té forma de creu llatina, però les naus transversals no sobresurten més enllà de les capelles laterals. L'absis poc profund té una forma tradicional per a l'arquitectura gòtica italiana.
Andrea da Faenza va morir el 1396, deixant l'església inacabada. La construcció del temple es va completar només al segle XV, mentre que va anar d'acord amb els projectes de l'arquitecte. La nau central i les capelles laterals estan separades entre si per sòlides columnes rodones amb capitells. Les pròpies columnes són de color vermell i les seves bases en una tonalitat contrastada aporten decorativitat a la senzilla decoració de l’església. Alçades sota les voltes gòtiques, les obertures de les finestres són visibles a les parets arrebossades.
A l'interior hi ha un retaule de marbre de Giovanni Angelo Montorsoli, conegut com a "Miquel Àngel" Montorsoli, frescos del segle XIV de Vitale da Bologna i una imatge de la Santíssima Mare de Déu al Tron de Cimabue. L'església també alberga un orgue, un dels millors d'Europa.
La façana de Santa Maria dei Servi, construïda en diverses etapes, no ha estat mai decorada. El propi edifici de maons té un aspecte força descrit. Tot i això, la veritable decoració de l'església és el seu pati interior o atri, propi de les esglésies paleocristianes. Es va construir al segle XVI i va "capturar" tota la zona adjacent al temple. Pel que sembla, es va prendre com a model el pas de l’orfenat florentí pel gran Brunneleschi. Al lloc on el passatge de Santa Maria dei Servi toca la façana de l’església, forma l’anomenat vestíbul: un ampli pòrtic de cinc arcs.
