Descripció de l'atracció
El palau Luznica és un monument cultural registrat a Croàcia. El palau es troba a prop de Zagreb i es va construir a mitjan segle XVIII. És un edifici barroc d’una planta amb tres ales obertes amb torres cantoneres cilíndriques.
L’interior del palau també és molt atractiu. El soterrani on vivien els criats és senzill i sense adorns. Les parets dels locals que van utilitzar els propietaris són més riques en decoració i tenen restes d’imatges. S'han conservat alguns elements valuosos de l'interior, com les baranes de les escales i un antic armari tallat.
El parc anglès, on es troba el castell, es troba a la frontera entre el paisatge urbà i el bosc i ocupa vuit hectàrees. El parc i el palau estan connectats visualment i funcionalment. El parc està dissenyat a l’estil anglès i es caracteritza per les seves grans dimensions, arbredes que s’adossen al bosc circumdant, turons ondulats, camins irregulars, un gran llac i zones alternes de prats assolellats i racons ombrívols. Al parc també hi ha moltes gespes amb flors.
El primer propietari del castell va ser el baró Rauch al segle XVIII. El 1925, la comunitat de les germanes de misericòrdia de Sant Vicenç de Pau va comprar el castell, que encara són propietari. El castell es va comprar per a les necessitats de les germanes grans i malaltes. Als voltants hi havia una oportunitat per al treball agrícola i la producció d'aliments, tant per a les necessitats de les germanes com per als pacients de l'hospital on servien. Molt aviat, el castell es va convertir en un refugi per a pobres i menors abandonats. La comunitat va patir molt durant la Segona Guerra Mundial, a causa de la qual el parc i el castell van ser destruïts.
Després del reconeixement de Croàcia, es va començar a treballar en la reconstrucció d’aquest patrimoni cultural. Avui són visibles els resultats dels esforços per revifar aquesta perla de l’arquitectura croata. La mansió és valuosa no només a nivell nacional, sinó també a nivell internacional.
Luzhnitsa, en comparació amb altres complexos similars de la regió (abandonats, no utilitzats, parcialment destruïts), és un exemple molt sorprenent d’un intent d’autofinançament i supervivència.
