Descripció de l'atracció
La catedral de Saint Vardan és la primera catedral de l'Església Apostòlica Armènia d'Amèrica del Nord. Sembla un temple antic, ben restaurat, però en realitat es va construir el 1969.
De fet, la construcció de la catedral es va concebre el 1926: la jove comunitat armenia de Nova York va recaptar llavors 100 mil dòlars. Tres anys després, una caiguda borsària va obligar a aturar el projecte. Van tornar a aquesta idea només el 1942, quan l'arquebisbe Garegin I Hovsepyan va fer una crida a l'Assemblea Diocesana. "La nostra diòcesi", va dir, "no té ni catedral, ni casa diocesana ni biblioteca nacional. És hora de satisfer aquestes necessitats ". A finals dels anys quaranta, la recaptació de fons prenia força: molta gent organitzava sopars benèfics, basars i altres esdeveniments. Els feligresos de tota la diòcesi van aportar diners amb entusiasme al fons de construcció. L’objectiu comú ha augmentat encara més la diàspora.
El lloc per a la construcció del complex va ser triat no gaire lluny de l'antic barri armeni, entre els carrers 34 i 35. Primer, es va construir una casa diocesana i un centre cultural, i el 1968 Vazgen I, el Catòlic de tots els armenis, va consagrar una nova església. La catedral està dedicada a Sant Vardan, un comandant que al segle V va lluitar amb el rei persa pel dret del poble armeni a professar el cristianisme.
La catedral va ser dissenyada segons el model de l’església de Sant Hripsime d’Echmiadzin, amb els trets indispensables de l’arquitectura de l’església armènia: arcs dobles que s’entrecreuen i una cúpula piramidal. La cúpula està coberta de full d'or, les parets del temple estan acabades amb pedra calcària. Davant l’entrada de la catedral hi ha una àmplia plaça, sobre la porta hi ha una imatge en relleu de Sant Vardan.
L’interior és tradicionalment senzill. La volta interior de la cúpula amb imatges de Jesucrist, l’Esperit Sant i diversos símbols –l’eucaristia, l’església, l’amor, la resurrecció– crida l’atenció sobre el pintat en tons marrons blaus. Els vitralls de les finestres estretes representen escenes de la vida de Crist i episodis del Llibre del Gènesi, inclosa l’aparició de l’arca de Noè al mont Ararat. Els accessoris semblen moderns, de fet, es van fabricar al segle VII. Les creus de pedra de la catedral es remunten al segle XV i es van trobar a Armènia a les ruïnes d’una antiga església.