Descripció de l'atracció
El Museu Arqueològic d'Istanbul és un dels museus més grans del món. Mostra aproximadament un milió d'exposicions i obres pertanyents a cultures de diferents èpoques. La col·lecció del museu conté obres pertanyents a civilitzacions que van existir des d'Àfrica als Balcans, Anatòlia i la Península Aràbiga, Mesopotàmia, Afganistan i l'Imperi Otomà.
El Museu Arqueològic d'Istanbul es troba en tres edificis, que es troben al Palau Topkapi, al territori del Primer Pati. També inclou el Museu de Ceràmica Turca i el Museu de l'Orient Antic. Els museus catalogats es van obrir el 1891 i deuen la seva existència a Osman Hamdi Bey, artista turc, diplomàtic del segle XIX, arqueòleg i conservador del museu. Va ser Osman qui va proposar construir un nou museu aquí i ja el 1891 es va obrir la primera part del nou edifici. El pla va ser dibuixat per l'arquitecte Alexander Vallauri, d'origen franco-turc, basat en el sarcòfag anomenat "Dona que plora" en el disseny neoclàssic occidental. La tercera part de l'edifici es va acabar el 1908. Es diu que Osman Hamdi va donar els seus ingressos anuals a la construcció del museu. Després d'això, el 1884, es va introduir la prohibició de l'exportació de monuments arqueològics a l'estranger mitjançant una nova disposició inclosa a la llei de relíquies.
El 1935, el museu va passar a formar part del Museu de l'Orient Antic, que es troba a l'edifici de l'Escola de Belles Arts. Posteriorment, s'hi va afegir el Museu d'Art Turc i Islàmic. Des de 1953 es troba al Pavelló de Rajoles. Va ser construït el 1472 per allotjar l'harem del sultà Mehmed II el Conqueridor, un dels monuments arquitectònics més antics de l'Imperi Otomà.
Des del 1991, les obres de la sala d’escultures antigues i sarcòfags del museu arqueològic s’han reexposat en aquest complex complex, que consta de l’edifici principal del Museu Arqueològic, un museu d’obres antigues orientals, un museu-pavelló enrajolat., armaris amb persecució, un arxiu de tauletes, laboratoris, biblioteques i altres tipus de extensions. Una de les col·leccions més valuoses del museu són els sarcòfags de Sidó (antiga Síria). Es mostren en la seva forma original, però en un ambient una mica més modern. Aquests sarcòfags representen diversos estils arquitectònics que van evolucionar sota la influència de les cultures de Fenícia i Egipte. Una de les exposicions més famoses és el sarcòfag d’Alexandre, trobat pels arqueòlegs el 1887 i cobert de belles talles que representaven batalles i escenes de la vida del que inicialment es creia que era el mateix Alexandre el Gran. No obstant això, més tard es va demostrar que el sarcòfag pertanyia a Abdalonimos, el rei sidonià. Al mateix lloc, a la necròpolis de Sidó, es va descobrir un sarcòfag de la dona plorant ben conservat amb panells intrigats tallats que representaven una dona de dol. També hi ha altres sarcòfags de la ciutat de Sidó, per exemple, Satrap, el rei de Tabnit. A més, al museu s’exhibeix una estàtua d’un lleó, que es trobava a la làpida del governant de Mavsol, el Mausoleu d’Halicarnàs. El Museu Arqueològic ha conservat fragments d’estàtues d’antiguitats portades aquí del temple de Zeus de Pèrgam, objectes descoberts durant les excavacions a Troia i detalls del temple d’Atena de la ciutat d’Assos.
El museu conté una gran col·lecció cronològica de les restes de la cultura material dels antics habitants trobats a la zona. Aquestes exposicions aporten llum sobre la història i els orígens d'Istanbul. A l'entrada del museu hi ha una estàtua d'un lleó, que es va trobar al mausoleu d'Halikarnassus.
El museu va acollir una exposició titulada "Istanbul Through the Ages", una exposició rica i ben conservada que va rebre el Premi del Consell d'Europa el 1993. L’exposició també comptava amb una campana del segle XIV. de la torre de Gàlata i part de la serpentina Columna de l’Hipòdrom, el cap restaurat de la serp. Als dos nivells inferiors de l’exposició hi havia exposicions dedicades a l’evolució centenària d’Anatòlia i Troia. Aquí també es van presentar escultures de Palestina, Xipre i Síria. El Museu de l’Antic Orient ha estat recentment renovat i alberga una col·lecció d’artefactes especialment rica que va pertànyer a les primeres civilitzacions: Mesopotàmia, Anatòlia, Egipte i tot el continent àrab. Aquí es van exposar ídols i deïtats preislàmiques, antigues inscripcions aramees i una petita col·lecció d’antiguitats egípcies, que es van portar aquí des del pati del temple d’Al-Ula.
Al museu, encara es pot contemplar l’obelisc d’Adad-Nirari el tercer, que té inscripcions en forma de falca. Té un valor particular una sèrie de panells de mosaic multicolors que representen dracs amb caps de serp i toros, elements de la monumental porta d’Ishtar, construïda durant el regnat del rei babilònic Nabucodonosor. Les exposicions més antigues del museu es remunten al segle XIII aC. Aquests inclouen l'esfinx de la porta de Yarkapi a Hattusas i 2 de les 3 tauletes conegudes del tractat de pau més antic (Tractat de Kadesh), que Ramsès II i Hattusili III van signar entre elles al segle XIII aC.
Són d’interès particular els documents històrics fets sobre tauletes cuneïformes, de les quals hi ha més de setanta-cinc peces al museu. La col·lecció inclou una tauleta de pedra calcària amb inscripcions 11, 1x7, de 2 cm de mida, que es va trobar el 1908, creada al segle X. AC. Va rebre el nom de calendari de Gezer. L’exposició més gran és la inscripció de Siloam, que és una pedra de 1, 32x0, 21 metres, on s’inscriu la història de la construcció d’un túnel que connectava la font de Gion i l’embassament de Siloam al segle VIII aC.
