Descripció de l'atracció
Casa-Museu d'A. P. Anníbal, el besavi de Alexander Sergeevich Pushkin, es troba a la finca del museu estatal amb el nom de "Petrovskoe". A més del seu parentiu amb Puixkin, Abram Petrovich Anníbal és conegut per ser un home d’estat rus i líder militar. Se sap que amb l’accés al tron d’Elisabet, la carrera d’Abram Petrovich va començar a desenvolupar-se ràpidament, motiu pel qual Elizaveta Petrovna va concedir terres del palau d’Anníbal relacionades amb el viatge de Voronets. El 1745, Anníbal es va fer càrrec dels assumptes relacionats amb la delimitació de les terres amb Suècia. El 1752 va ser transferit al Cos d'Enginyeria, on es va convertir en el gerent del Departament d'Enginyeria de Rússia. El 1760, Aníbal va rebre l’Orde d’Alexandre Nevski. Es retirà el 1762 i morí el 1781.
Fins ara, la casa-museu commemorativa d’Abram Petrovich s’ha recreat a l’antiga fundació després de les tasques de reparació i restauració globals. Al museu, podeu escoltar una història detallada sobre el famós estadista, així com fer-vos una idea de la vida del patrimoni principal d’aquesta família, que s’origina a la terra de Pskov.
La dependència situada a poca distància de la casa té un entorn ordenat tipològicament, ja que els mobles de la finca Petrovskoye, així com els objectes personals d’Abram Petrovich, pràcticament no han sobreviscut. El museu mostra mobles i mobles típics del segle XVIII. Aquí podeu trobar gravats, retrats, així com objectes i coses d’art aplicat que eren tan populars en aquella època.
Els guies comencen la seva història amb una petita sala de recepció, que servia com a sala de serveis, en la qual els propietaris de la casa rebien el secretari i també discutien qüestions relacionades amb la gestió dels pobles i l’ordenació de la finca. A la sala de recepció es pot veure un retrat del famós comte B. Kh. Minich, un mapa de la província de Pskov que data del segle XVIII, un gran cofre destinat a viatges i tan popular al segle XVIII, una taula resistent feta d’artesans russos a l’estil holandès, que es remunta a principis del segle XVIII, un petit tinter de marxa de principis del segle XVIII, un cofre en miniatura fet en forma de terem amb doble tapa, que data de la primera meitat del segle XVIII, així com àbac.
Després de la sala de recepció, segueix la sala de Khristina Matveevna i Abram Petrovich Hannibalov, que consta de dues parts, representades per un dormitori i un despatx. El dormitori té llits separats per marquesines, fets segons la moda de l’època. Al despatx, podeu veure una cosa commemorativa de la família Anníbal: una icona anomenada "Salvador no fet per les mans", que es remunta als segles XVII i principis del XVIII. També al despatx hi ha un retrat de Pere el Gran, un retrat d’Elizabeth Petrovna, representat per un gravat d’E. Chemisova. A més, podeu considerar detalladament la visió dels voltants de la ciutat de Tobolsk, realitzada al gravat d’Ovrey, la patent estatal d’Elizaveta Petrovna pel rang d’A. H. Aníbal. General de divisió, que data de 1742, una copa de vidre amb el monograma d'Elizabeth Petrovna, així com una Bíblia traduïda a l'alemany interpretada per Luter.
Tot seguit hi ha una habitació infantil, que explica la criança i l'educació dels nens de la família Hannibal. A la sala es pot veure un cofre del segle XVI a principis del XVII i realitzat per artesans de l’oest europeu, joguines infantils de fusta fabricades per mans de camperols, un petit model de veler del segle XVIII i un parell d’armes de morter del segle XVIII.
Al primer pis de la casa hi ha una cuina. Se suposa que va ser decorat d'acord amb la moda europea, equipat amb un forn de sostre a quatre aigües, tan característic de les cases dels nobles nobles. Va ser a la cuina on va sopar tota la família Anníbal. També van rebre convidats a la cuina i els van servir per sopar. La cuina té un especial interès com a espècie de museu de la vida quotidiana del segle XVIII: una taula de menjador de roure, un aparador de fusta de noguera, diversos plats, així com moltes altres exposicions, que ho porta tot a l’ambient del XVIII. segle, quan la vida a la llar ancestral va fluir com de costum.
