Descripció de l'atracció
Tot i que el jardí Cismigiu es va obrir al públic el 1845, la seva història es remunta a finals del segle XVIII. Llavors el governant Alexandre Ipsilanti va ordenar la construcció de dues fonts. Un d’ells encara és al jardí.
La iniciativa per a la creació pertany al general rus Pavel Kiselev, que després del final de la guerra rus-turca va ser el cap de l'administració russa de Romania. El comte Kiselev va prestar molta atenció al desenvolupament i millora de Bucarest. Va ser ell qui va esbrinar com ennoblir els afores pantanosos de la capital. Els treballs de drenatge van començar el 1830. Deu anys després, el dissenyador de paisatges austríac convidat Wilhelm Mayer es va dedicar a crear un exquisit jardí al territori preparat. Es van enfrontar a una tasca ambiciosa: recollir la flora de tota Romania al futur jardí. Les obres van continuar després de l'obertura oficial del jardí.
Avui aquest antic parc de la ciutat està situat al centre de Bucarest. I és difícil imaginar que una vegada fos un pantà marginal amb mosquits i aus aquàtiques. Els ocells encara neden avui, als nombrosos llacs artificials en què el jardí és ric. Aquests llacs, amb ponts llançats, creen l'efecte del volum de la zona del parc. El més gran d’ells, també Cismigiu, es converteix a la pista de patinatge sobre gel més gran de la capital a l’hivern.
El jardí està decorat a l'estil de l'art del parc anglès: amb pintorescos carrerons, terrasses i fonts, diverses composicions paisatgístiques. El seu atractiu especial és el "cercle romà": una plataforma on es recullen escultures d'escriptors i figures culturals romaneses famoses. D’una altra manera, també s’anomena la "rotonda dels escriptors".
Més de 30 mil espècies de plantes portades de totes les regions de Romania decoren el jardí. Per tant, els ciutadans van escollir aquest lloc per a la competició anual de mestres d’arranjaments florals.
El jardí Cismigiu s’adapta perfectament al centre d’una metròpoli moderna. Avui no és només un punt de referència pintoresc, sinó un dels llocs d’esbarjo preferits dels seus residents.
