Descripció de l'atracció
L'església de Nicholas Kremlin es troba al lloc de l'antic Vladimir Kremlin. A jutjar per la informació històrica conservada, l’església de Nikolskaya es va situar aquí, ja que al llibre descriptiu del Kremlin de Vladimir del 1626 el temple es coneix com “l’església de Sant Nicolau el Meravellós amb un refectori i un altar lateral”. Hi ha informació sobre la presència d’una càlida església en honor de Simeó l’Estil. Els dos temples d’aquella època estaven construïts amb fusta. Els llibres del patriarca de 1628 esmenten el temple de Sant Nicolau. També se sap que el 1719 es va cremar l’església Nikolo-Kremlin.
A mitjan 1721, nombrosos feligresos van comprar una església de fusta al poble de Pogrebishchi, a partir de la qual es va fer una església d'hivern. L'església Nikolskaya es va construir el 1747, cosa que es demostra a la descripció topogràfica de la ciutat de Vladimir per al 1761. El 1761 es van iniciar les obres de construcció de la construcció d’una església de pedra amb un altar lateral. Segons els documents conservats per al 1762, només el 1769 es va construir la capella lateral i es van acabar les obres del campanar de quatre nivells. Al llarg de 1850, es va afegir un altar lateral a l'església del Kremlin de Sant Nicolau, consagrada en nom de Simeó l'Estil.
De moment, el temple està situat a la part central de la ciutat de Vladimir, al carrer Bolshaya Moskovskaya. Al costat est, la paret del gran monestir de Rozhdestvensky s’adossa a ell, i al costat sud hi ha una petita plaça.
L'església de Nicholas Kremlin consta del volum principal, la sala del refectori, que està contigua a un campanar de quatre plantes. Hi ha dues naus als costats sud i nord.
Inicialment, l’edifici del temple consistia en el volum principal, un refectori i un alt campanar amb passadís nord. Es posa una atenció especial en el campanar de quatre nivells, que destaca clarament en tota la composició espacial-volumètrica. El campanar és adovellat i acaba en una agulla alta.
El volum principal és un quadrangle sense pilars, que s’indica al pla per un quadrat i cobert amb volta de quatre ranures, que acaba amb un doble tambor octogonal amb una cúpula bulbosa. La pintura ens ha arribat, conservada al volum principal. El volum principal s’adossa amb l’espai de l’absis de l’altar, que està cobert per una cargola.
La sala del refectori està representada per una sala rectangular, coberta amb una volta corrugada amb petits encofrats sobre les obertures d’arc oriental i occidental.
El campanar és adjacent al refectori. El seu nivell inferior és un quadrat, cobert amb un encofrat de volta que condueix a la sala del refectori, i després al passadís nord. Els altars laterals existents es combinen entre si en forma d'obertures arquejades. La sala del refectori està connectada a les capelles laterals en una sala rectangular comuna, una mica allargada del costat nord. Al mateix nivell que el refectori i el volum principal, els altars laterals estan una mica dividits per murs temporals.
Les obertures de les finestres dels passadissos es troben al nivell del refectori. Els marcs de les finestres són dobles i de fusta. Les obertures de les finestres tenen pendents profunds. Les parets del temple estan arrebossades sota calç. Al volum principal del quadrangle, la pintura ha arribat fins als nostres dies. La part de l’altar està connectada al volum mitjançant tres obertures arquejades, mentre que la part central és una mica més ampla i superior que la resta. A partir d’avui ja s’han col·locat els arcs.
El terra del temple és de ciment i es solapa en forma de passeig marítim, sobre el qual es posa linòleum. Koncha participa en la superposició de l’altar de la capella situat al costat sud. El passadís nord està dissenyat com un rectangle. Al costat nord hi ha un porxo revestit de pedra blanca. Entre les juntes de maó es pot veure morter de calç. El patró decoratiu es distingeix per la seva expressivitat plàstica, però al mateix temps presenta una sequedat gràfica i rigor en el processament d’alguns detalls. Per exemple, les capelles laterals de les pilastres, que corresponen als arcs de suport, es reflecteixen amb les pilastres absidals.
L’església del Kremlin de Sant Nicolau és un exemple típic d’un temple sense pilars posad de mitjan segle XVIII.
