Descripció de l'atracció
El Palau de Justícia està situat al centre de París, a la part occidental de l'illa de la ciutat, a poca distància de la catedral de Notre Dame. El complex és enorme: tradicionalment es concentren el tribunal i la fiscalia francesa, la policia criminal i els serveis municipals.
La història del Palau es remunta a segles enrere. Cap al 508, el rei franc Clovis va triar l’illa de Cité per construir la seva residència oficial. Amb l'arribada de la dinastia carolíngia, els monarques van abandonar el palau, la ciutat va quedar deserta. Però a la fi del segle X, Hugh Capet, el primer rei de la dinastia dels Capetins, hi va situar el seu consell i administració. El castell es va convertir en la seu dels reis francesos i París va tornar a ser la capital de França.
En els segles següents, els reis francesos van expandir i reforçar incansablement la residència de la capital. Tanmateix, el 1358 es va produir una revolta popular dirigida pel prepost parisenc Etienne Marcel. Davant del futur monarca Carles V, els rebels van matar dos consellers reials en un palau aparentment inexpugnable. Després d'això, la família reial es va traslladar al Louvre. Carles V va cedir el complex del palau al parlament, que va servir després com a cos de justícia. La residència Cité s’ha convertit en el Palau de Justícia.
Avui el Palau és un conjunt arquitectònic únic d’edificis de diferents estils, construït entre els segles XIII i XX. La sala central és el saló dels passos perduts. Els comuners de París la van cremar i, posteriorment, es va restaurar la sala. Des d’aquí podeu anar a la Golden Room, el dormitori de St. Louis. Aquí, durant la Revolució Francesa, es va localitzar el tribunal revolucionari, que va dictar sentències de mort.
El Palau de Justícia va ser molt danyat durant la Comuna de París; les obres de restauració es van dur a terme aquí durant gairebé un segle. Però l'activitat principal del Palau no es va interrompre ni un sol dia. Va ser aquí on van tenir lloc els judicis més notoris que van atreure a un gran públic: 1880 - el judici de Sarah Bernhardt, que va trencar el contracte vitalici amb la Comedie Francaise, 1893 - el frau a Panamà, 1898 - el judici d’Emile Zola pel seu fulletó. "Acuso", 1906 - cas Dreyfus, 1917 - judici de l'espia Mata Hari, 1945 - judici del col·laboracionista mariscal Pétain.
Els dies laborables, el Palau de Justícia està obert al públic.
