Descripció de l'atracció
El parc natural de Matese, a la província de Caserta, es va fundar el 2002 per protegir una de les serres calcàries i dolomítiques més grans i importants de la regió. S’estén per una superfície de 33 mil hectàrees i es considera una de les zones més interessants de l’Apení Central pel que fa a la riquesa dels ecosistemes. La major part del parc està ocupat per una serralada calcària que s’estén entre el Molise i la Campània. Aquesta zona, habitada per llops i àguiles daurades, destaca pels paisatges sorprenents amb llacs blaus, que reflecteixen cims de muntanya, pobles i ciutats antigues ben conservats, monuments històrics i culturals deixats pels antics romans i samnites. Els principals cims del parc són les muntanyes Miletto, Gallinola i Mutria. Miletto (2050 m) ofereix una meravellosa vista dels llacs de sota, la major part de Campània i Molise, els cims del Gran Sasso al nord i els mars Tirrènic i Adriàtic. El mont Gallinola (1923 m) destaca pels seus altiplans Campolongo, Piselonne i Camerelle.
Tot el territori del parc Matese és únic des del punt de vista naturalista. Les vessants més altes i orientals de les muntanyes estan cobertes de bosc de faigs, cap avall hi ha un bosc mixt, format per castanyers i grèvols, i les zones més assolellades estan ocupades per arbustos mediterranis. Es poden trobar orquídies silvestres en flor al sotabosc i a les cingleres rocoses creixen espècies rares i endèmiques com auricula, saxifrage, herba edryanthus i mullein. El xiprer del municipi de Fontegrec mereix una atenció especial: els arbres aquí tenen una edat de 500 anys i una alçada de 30 metres. Al territori del bosquet es poden trobar basses amb aigües cristal·lines creades pel curs del riu Sava.
Entre els animals salvatges del parc de Matese, hi ha llops i gats salvatges, i el regne de plomes està representat per falcons, pardals, pèls i altres aus rapinyaires. L’abundància de recursos hídrics atreu aquí moltes espècies d’ocells aquàtics, com ara garses, cigonyes blanques, canyers, turukhtans i ànecs.
Tres grans llacs - Matese, Gallo i Letino - es troben en una vall considerada com una de les més belles de l’Apení. Matese és el llac càrstic muntanyós més alt d'Itàlia. Els llacs Letino i Gallo es van crear durant la construcció d’una presa als rius Lethe i Sava i encara s’utilitzen per obtenir energia hidràulica. Sobre la presa del llac Letino, a una distància de 89 metres l’una de l’altra, hi ha dues coves d’una bellesa increïble amb estalactites i estalagmites i petites cascades. S'ha de prestar especial atenció a l'ecosistema de Le Mortine, protegit pel WWF: els corbs marins utilitzen els seus boscos per passar la nit i hi viuen al voltant de mil focs tot el temps.
Finalment, Matese també és un territori amb un important patrimoni històric i cultural, amb tradicions i llegendes que han estat part integral de la vida de la població local des de temps remots. Al territori de la zona paleontològica de Pietraroja s’han conservat les restes fòssils de més de 20 espècies de peixos de mar i de riu, amfibis, avantpassat de les modernes salamandres, dos cocodrils i fins i tot un bebè dinosaure conegut com Chiro. Els científics calculen que l'edat d'aquestes restes és de 113 milions d'anys. Podeu veure els fòssils en un petit museu de la ciutat de Cusano Mutri.
Antics castells, muralles, torres, edificis fortificats i esglésies estan repartides pel parc. Val la pena prestar especial atenció al castell de Castello Prata amb les seves torres cilíndriques angulars, construït al segle XII, que es conserva perfectament. Podeu conèixer els llocs d'interès de tot el parc fent una caminada per un dels molts senders. La ruta més llarga del món, Sentiero Itàlia, és molt popular entre els turistes. Comença a la ciutat de Gioia Sannitica i puja al Monte Crocelle a la frontera amb la regió del Molise.
