Descripció de l'atracció
L'Abadia de Lambach és un monestir benedictí de Lambach, al nord-oest d'Àustria. El monestir va ser fundat el 1040 pel comte Arnold II. El seu fill, el bisbe Adalbero Würzburg, que fou canonitzat després, va convertir el monestir en una abadia benedictina el 1056. El 1233, el príncep bavarès Otó II va entrar a la possessió del monestir de Lambach, com a conseqüència del qual el monestir i l'església van ser parcialment destruïts.
Als segles XVII i XVIII, la família Carlone va reconstruir el monestir en estil barroc. Miraculosament, l'abadia va aconseguir evitar el tancament a la dècada de 1780, quan l'emperador Josep II va dissoldre les abadies.
El 1897-1898, el jove Adolf Hitler va viure a la ciutat de Lambach amb els seus pares. Va pintar molt bé, va cantar notablement, de manera que va ser acceptat al cor del monestir de Lambakh. Durant diversos centenars d'anys, es va representar una esvàstica a l'escut del monestir. Va aparèixer gràcies a l'antic abat Hang el 1860 i va ser esculpit sobre una llosa de pedra. Adolf admirava molt l'esplendor i la riquesa de l'església, que va conservar fins al final dels seus dies. Al llarg de la seva vida, Hitler es va ocultar amb èxit per no pagar cap impost, excepte l’església, que va pagar fins i tot el 1945.
Durant la Segona Guerra Mundial, el 1941, el monestir fou pres pels nacionalsocialistes. Una escola nazi es troba al territori de l'abadia. Els monjos van ser expulsats i cridats al servei governamental. Els monjos van tornar a l'abadia només després del final de la Segona Guerra Mundial.
Avui en dia, els llocs d'interès de l'abadia inclouen els frescos romànics més antics, les boniques façanes barroques, una sala de concerts, que en el passat va ser un refectori. Són de gran interès els artefactes religiosos, una rica col·lecció de gràfics de Koloman Fellner, una biblioteca amb un valuós arxiu de 50.000 volums.
