Descripció de l'atracció
La National Gallery of Modern Art Jeu de Pom es troba a l’edifici que Napoleó III va construir el 1861 al jardí de les Tuileries per al joc de pilota (jeu de paume).
Es tracta d’un joc antic, l’avantpassat del tennis, estès als països europeus des del segle XIII. Esmentat a la novel·la de Dumas Els tres mosqueters: D'Artagnan la va interpretar davant d'una audiència amb el rei. Napoleó III, l’últim emperador de França, també la va interpretar. L'edifici que va construir, de fet, una pista de tennis, en la seva arquitectura era un bessó de l'Orangerie, situat a l'altre costat del jardí.
Des de 1909, l’edifici Jeux-de-Pom s’utilitza per a diverses exposicions. El 1922, després d’una reconstrucció a gran escala, la galeria va exposar la seva col·lecció permanent, sense abandonar les exposicions temporals. Durant aquests anys, Jeux-de-Pom va començar a adquirir intensament les obres d’artistes destacats: Modigliani, Picasso, Chagall, Soutine, Juan Gris.
Durant l'ocupació, la galeria va ser utilitzada pels nazis com a magatzem d'obres d'art confiscades a la població jueva. Alguns dels béns culturals espoliats van ser destinats al Museu Fuhrer de Linz. Al mateix temps, els nazis, que orgànicament no toleraven l’anomenat “art degenerat”, van intentar vendre quadres que no els convenien a tercers països. Algunes de les obres no es van poder vendre i la nit del 27 de juliol de 1942 van ser cremades en fogueres a prop de Jeux de Pom (incloses les obres de Pablo Picasso i Salvador Dalí).
El 1947, la galeria es va convertir en museu, exposant principalment l'obra dels impressionistes: una excel·lent llum natural va crear les condicions ideals per a això. Però el 1986, la col·lecció d’obres impressionistes es va lliurar al Museu d’Orsay i la sala de ball va ser seriosament redissenyada per l’arquitecte Antoine Stinko amb un enfocament en l’art contemporani.
Avui en dia, no només hi ha locals d’exposició, sinó també una sala d’audiovisuals, una llibreria i una cafeteria. La galeria ofereix exposicions de pintura i gràfics contemporanis, fotografia, pel·lícules i vídeos. En contrast amb ells, darrere dels enormes finestrals de Jeux-de-Pom hi ha els immutables jardins de les Tuileries, el Sena, la plaça de la Concòrdia.
