Descripció de l'atracció
El palau borbònic és principalment la seu de l'Assemblea Nacional francesa, la cambra baixa del parlament francès (la cambra alta es diu Senat). Tot i això, un monument arquitectònic amb una història pròpia.
El palau està situat al terraplè d'Orsay, enfront de la plaça de la Concòrdia; està connectat amb ell pel pont de la Concòrdia. El Palais Bourbon va ser construït el 1722-1728 per l'arquitecte Lorenzo Giardini sota la supervisió del primer arquitecte reial Ange-Jacques Gabriel, l'autor del Petit Trianon. El palau estava destinat a la duquessa Lluïsa-Françoise de Borbó, filla de Lluís XIV pel seu favorit oficial, la marquesa de Montespan. Lluís XV va comprar el palau al tresor i el va lliurar al príncep de Condé.
Durant la revolució, el palau es va nacionalitzar i el Consell dels Cinc-cents, la cambra baixa de l'assemblea legislativa de la República el 1795, va seure aquí. Així, la tradició de situar la legislatura al palau borbònic té més de dos segles d’història.
A l’època de Napoleó, el palau es va reconstruir: gràcies als esforços de l’arquitecte de la cort de l’emperador Bernard Poillet, va aconseguir un pòrtic antic clàssic, que es feia ressò del pòrtic de l’església de la Madeleine situada a l’altra riba del Sena. La restauració de la monarquia va retornar el palau als seus propietaris, però el 1827 va ser finalment i irrevocablement comprat per l'Estat per allotjar el parlament francès aquí.
El canvi de funció va requerir un canvi en l’estètica de l’edifici. François Rud va interpretar el baix relleu "Prometeu, art inspirador" per al palau, el futur diputat Eugenio Delacroix va pintar la biblioteca ("Història de la civilització"). Els busts de Houdon de Diderot i Voltaire van aparèixer a l'edifici. Al frontó del palau, on abans es representava Napoleó llançant pancartes de trofeus als peus dels diputats, i Lluís XVIII, que representava la Constitució, França apareixia en una toga antiga. Davant del palau, es van instal·lar escultures de quatre estadistes importants: el reformador i financer Duke de Sully, l'economista Jean-Baptiste Colbert, el polític-conciliador Michel L'Hôpital i el destacat advocat Henri François D'Agessot.
La biblioteca del Palau Borbó conté materials reals del "cas de Jeanne d'Arc" i dels manuscrits de Rousseau.
