Descripció de l'atracció
El palau Vrana és la residència dels monarques de Bulgària, situada a les rodalies de Sofia. La residència inclou un parc, un pavelló de caça de dos pisos i el mateix palau, que combina lliurement elements de diversos estils històrics (des del modernisme fins al classicisme francès), però prevalen els motius venecià-dàlmats. Cal destacar que el mobiliari i els revestiments d’una de les sales del palau estan fets de bedoll de Karelia, que va ser presentat pels governants búlgars per Alexandre III.
El primer propietari del terreny proper a Sofia va ser el tsar Ferran I, que el va adquirir el 1898. El pavelló de caça de dos pisos es va construir el 1904 i del 1909 al 1914 es va construir el palau principal. El 1906 es va iniciar la construcció de tot tipus de dependències per a la futura granja. Des del 1912, la granja ha rebatejat oficialment el nom de Palau Vrana.
El 1918, la residència va passar de Ferran a Boris III, que va establir la seu del govern al palau en relació amb el cop d'estat del juny de 1923.
Durant la Segona Guerra Mundial, el palau va ser greument danyat pels bombardejos aliats massius, però va ser reconstruït en poc temps com a renovada residència de Georgiy Dimitrov. Se sap que el cos del segon tsar de Bulgària, Boris III, va ser reenterrat secretament al parc del palau. Després d'un altre canvi de poder i la caiguda del règim comunista, el cor del rei va ser exhumat i transferit aquesta vegada al monestir de Rila.
El 1998, segons la decisió del Tribunal Constitucional, es va ordenar la devolució del palau a Simeó de Saxoburggot, l'antic rei. Des de 2002, Simeó ha ocupat un pavelló de caça, que va ser construït per l’avi Ferran I.
El parc Vrana conté més de 400 espècies de plantes al seu territori i es considera una obra mestra reconeguda de l'arquitectura del paisatge búlgara. Mestres eminents com Kraus, Georgiev i Shakht van treballar en el paisatge del parc. Al parc hi ha un llac i diversos jardins de roca.
Descripció afegida:
Índex 06.10.2014
El rei Ferran, conegut pel seu amor per la natura i sobretot pels ocells, va decidir posar el palau al primer ocell que va baixar al terrat. Segons la llegenda, un ramat de corbs es va asseure al terrat del poble i, des de llavors, el palau va rebre el nom de Vrana (en búlgar es tradueix com "corb").
