Descripció de l'atracció
"Il Prato": el parc de la ciutat d'Arezzo, un lloc de vacances preferit pels ciutadans i turistes. El parc està situat al cim d’un turó entre el Duomo i la fortalesa dels Mèdici, en una zona de gran importància arqueològica. Se sap de manera fiable que a l’antiguitat es trobava aquí el Fòrum dels etruscs i antics romans amb temples i edificis públics. L’antiga terra baixa dividia els dos turons sobre els quals es trobaven els assentaments al voltant de la catedral i al voltant de la fortalesa. Entre el segle XVII i principis del XIX, aquest buit entre els turons es va omplir per crear un parc de la ciutat, que va ser dissenyat per tenir la forma d'un oval, que era típic de l'estil de l'època napoleònica. "Il Prato", que, per cert, significa "prat", va arribar a la seva mida actual a la primera meitat del segle XX. Des de les muralles que envolten el parc, podeu admirar les impressionants vistes dels edificis de la ciutat i del bonic paisatge de les valls circumdants.
El Parc Il Prato es va inaugurar oficialment el 1809 i es va convertir immediatament en un popular lloc de trobada, així com en un lloc per a exposicions i festivals. El 1928 es va erigir al centre del parc un monument al gran natural d’Arezzo, el poeta italià Petrarca. El monument, que és un enorme monument de marbre blanc, va ser realitzat per l’escultor de Carrara Alessandro Lazerini. Com que es va fer durant els anys del règim feixista, es poden trobar símbols de propaganda política d’aquells anys en la seva aparició. El poeta es posa de peu i als seus peus hi ha la lloba, la que va alletar Ròmul i Rem, els fundadors de Roma. A la dreta, es pot veure una mare intentant salvar el seu fill de la guerra civil i un home defensant una dona i demanant la pau. A la part superior del monument hi ha un bol d’aigua: una referència al famós canzone del poeta ("Chiare, fresche e dolci acque"). Les al·legories són visibles als laterals: la coronació del poeta simbolitza el triomf de la Glòria, la imatge de la Mare de Déu és el triomf del Senyor, un petit cupido i un medalló que representa Laura, l’estimada de Petrarca, és el triomf de l’Amor i la Castedat, i altres elements insinuen el triomf de la Mort.
