Descripció de l'atracció
El Palau Potocki és un palau barroc situat a Krakowskie Przedmiescie davant del Palau Presidencial, envoltat de molts monuments arquitectònics històrics. Actualment, el palau acull el Ministeri de Cultura i Patrimoni Nacional.
El palau es va construir originalment per a la família noble alemanya Denhoff el 1693 sota la direcció de l'arquitecte Giovanni Pioli. El 1731, l'edifici va passar a ser propietat d'August Alexander Czartoryski, un general de divisió polonès i un destacat polític. A principis de la dècada de 1760, la família Czartoryski va començar a renovar el palau, durant el qual es va ampliar l'edifici i es va redissenyar el disseny en els estils barroc tardà i rococó. El famós arquitecte Jakub Fontana va treballar al palau. Es van aixecar dependències, amb dues ales que donaven al carrer, un pavelló amb sostre mansardat. El 1763 es va construir una casa de guàrdia amb escultures de Sebastian Seysel i Jan Redler. L’esplèndida tanca d’estil rococó va ser creada pel reconegut artesà Leandro Marconi. Després de completar totes les reformes, el palau Czartoryski es va convertir en una de les residències més luxoses de Varsòvia.
El 1799, el palau va passar a ser propietat de Stanislav Potocki, comte i president del Senat del Regne de Polònia. Al segle XIX, molts personatges polítics importants van visitar el palau, inclòs Napoleó Bonaparte. El 1812, l’ambaixador francès Dominique Dufour de Pradt vivia al palau. Sota Alexandre Pototski, el palau es va començar a llogar parcialment. En diversos moments, va albergar: una llibreria, un taller, una galeria per a exposicions d'art, la seu de l'ambaixada de Suècia.
Durant la Segona Guerra Mundial, el Palau Potocki va ser gairebé completament destruït. En els anys de la postguerra, es va decidir restaurar el palau perdut. La reconstrucció va durar fins al 1950 segons el projecte de Jan Zakhvatovich. Dels detalls originals del palau, que van sobreviure miraculosament, va quedar el Cos de Garde amb escultures de Sebastian Seysel i la porta de Leandro Marconi.
