Descripció de l'atracció
El principal tresor del castell medieval de Beauregard és una galeria d’art que conté més de tres-cents retrats de dignataris que van determinar el curs de la història francesa i europea als segles XIV-XVII: reis, papes, emperadors i ministres.
El castell de Beauregard és un dels castells situats a la vall del Loira, a deu quilòmetres de Blois. El primer edifici del solar del castell es va erigir a finals del segle XV. Aviat, el seu propietari va ser acusat de malversació de fons del tresor, i els seus béns van ser confiscats i transferits al fons reial de terres. Sota Francesc I, la finca es va utilitzar com a terreny de caça per al rei, i llavors el monarca va presentar el castell a un parent de René de Savoia.
Cap a mitjan segle XVI, Jean de Thiers, el secretari d’Enric II, que es va convertir en el propietari del castell, va començar la construcció d’un nou castell, moment en què va aparèixer un nou edifici i una galeria central que el connectaven amb el edificis antics. Es va triar l’estil del Renaixement italià per als nous edificis i el propietari del castell va convidar pintors i escultors de corts a realitzar els treballs d’acabat i decoració. A prop del castell es va disposar un parc amb plantes rares. Avui ocupa una superfície d’unes 70 hectàrees, on també es poden veure les ruïnes d’una capella del segle XV.
El següent propietari fou el 1617 el ministre reial Paul Ardier. També va començar a reconstruir el castell i va afegir dos edificis més a la galeria central. Però el principal mèrit d’Ardier va ser la col·lecció que va iniciar, que inclou 327 retrats dels principals estadistes de França i Europa d’aquella època. Representants de tres generacions de la família Ardier van treballar en la seva formació. Les pintures es pengen a les parets del vestíbul, que fa 26 metres de llarg i 6 d’amplada. Aquí podeu veure la imatge dels reis Enric IV, Lluís XIII, Felip VI, emperadors i governants d'altres països, els caps de l'Església catòlica.
A la segona meitat del segle XIX, el castell fou restaurat i reconegut com a monument històric. Avui és de propietat privada.
