Descripció de l'atracció
L'església de Sant Serafí de Sarov és un antic pati del monestir dels Serafins-Diveevski. El temple pertany a la diòcesi de Sant Petersburg de l’Església Ortodoxa Russa.
Personalment, l'emperador Nicolau II va decidir establir un pati d'aquest monestir a l'antic Peterhof. La raó d'això és el naixement reeixit d'un hereu per part de l'emperadriu, que va passar després que la família de l'emperador visités el monestir, on l'emperadriu va resar i es va banyar ferventment a la primavera de Sarov.
Quan Tsarevich Alexei va néixer el 1904 a Peterhof segons el projecte de N. N. Nikonov, es va erigir una petita capella de fusta de cinc cúpules, que va ser consagrada en honor del monjo serafí de Sarov. El 1906 es va tornar a dedicar en honor a la icona de "Tendresa" de la Mare de Déu. El mateix any, segons el projecte de N. N. Es va col·locar una església de pedra al costat de Nikonov. El temple fou consagrat l'1 de novembre de 1906 pel bisbe Nazariy (Kirillov) de Niĵni Novgorod, co-servit pel clergat, inclòs Joan de Kronstadt.
El 1911 es va acabar la construcció dels principals edificis del pati, al territori dels quals hi havia 13 edificis: dues esglésies, edificis de serveis fets de fusta, tallers, un hotel de dos pisos, un orfenat per a orfes de soldats, un edifici d'infermeria, una casa de banys. Al pati es van organitzar tallers de dibuix, pintura d’icones, relleu i mosaics sota la guia de l’artista F. F. Bodalev. El 1906 vivien al pati 43 monges i el 1917, aproximadament 80.
A la dècada de 1920, va funcionar aquí una comunitat monàstica secreta, on les germanes, que treballaven al món, van prendre tonsura secretament. La comunitat va ser destruïda el 1932. Del 1928 al 1929, la parròquia del temple va donar suport al moviment josefita. Aquestes dues esglésies del territori del pati van estar en funcionament fins al 1938. Durant la Gran Guerra Patriòtica, l'església de pedra va quedar molt danyada: el campanar es va esfondrar i es van destruir els caps de les cúpules. L'església de fusta va ser destruïda el 1941.
Després de la guerra, el 1952, l’edifici de l’església de pedra es va traslladar a Petrodvoretstorg i s’hi van ubicar magatzems comercials. Els locals del temple es van dividir en quatre plantes amb sostres de formigó i es va instal·lar un ascensor de mercaderies al lloc de l’altar. Les parets exteriors de l'edifici del temple es van augmentar amb maons i van adquirir una forma cúbica. A la façana nord es va afegir una sala de calderes amb xemeneia.
Ja avui, el 1990, l'edifici de l'antiga església va adquirir la condició de monument cultural i històric i el 1993 va ser retornat a l'església ortodoxa. L’1 d’agost de 1993, el dia de la festa patronal, es va celebrar aquí la primera litúrgia.
La construcció d’una església de pedra de cinc cúpules amb un campanar de sostre a quatre vessants es va fer a l’estil barroc de Naryshkin (Moscou) de finals del segle XVII.
El temple tenia tres capelles: la capella principal, en honor al monjo serafí de Sarov, la capella de Sant Nicolau el Meravellós i la capella de la santa màrtir la reina Alexandra. De moment, a l’edifici de l’església hi ha un temple al primer pis i un refectori al segon.
Al territori del pati està previst obrir una almoina, un hotel per a pelegrins i un centre de pelegrinatge, a més d’un taller de costura i brodats d’or. Es preveu instal·lar-hi un refectori, un taller de fusteria i un estudi d'art.
