Descripció de l'atracció
El castell normand de Castello Zvevo a Cosenza, també conegut com el castell Hohenstaufen, s’aixeca al turó del Colle Pancrazio i ha estat considerat durant molt de temps un símbol de la ciutat calabresa. Malgrat el seu nom, va ser construït pels pirates sarraïns sobre les ruïnes de l'antiga fortalesa de la Rocca Brutia cap al 1000. A principis del segle XII, l'edifici va ser fortificat per ordre del governant normand Ruggiero II, però això no el va salvar del terrible terratrèmol del 1184. El castell va ser destruït i reconstruït només el 1239 per ordre de l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Frederic II, quan se li va afegir una torre octogonal. Aleshores el castell tenia la forma d’un rectangle amb diversos pisos i torres a les cantonades: dues quadrades i dues poligonals. Segons la llegenda, el poderós i famós poder de Frederic va empresonar el seu propi fill Enric a Castello Zvevo, que es va atrevir a revoltar-se contra el seu pare.
El 1433, el castell es va convertir de fortalesa militar en la residència aristocràtica de Lluís III d'Anjou i de la seva dona Margarida, filla del rei de Savoia Amedeu VIII. Malgrat això, fins i tot a principis del segle XVI, Castello Zvevo va continuar sent un dels forts militars més importants del sud de Calàbria. Cap al 1540 va allotjar una armeria i, una mica més tard, una presó. El 1630, va començar un llarg període de decadència quan diversos terratrèmols van destruir els pisos superiors del castell, les balustres i la torre. Només a mitjan segle XVIII, l’edifici va ser traslladat a l’arquebisbe de Cosenza per ubicar-hi un seminari i a principis del segle XIX es va restaurar.
Avui en dia, s’han perdut totes les traces de l’estructura sarraïna original. Al pati del castell Zvevo es poden veure rastres de la reconstrucció que van emprendre els borbònics, que al segle XIX van convertir el castell en presó i al vestíbul hi ha gravats arcs apuntats. L’ampli passadís està decorat amb l’escut de la família de la dinastia Anjou que representa flor de lis (lliri heràldic). Des de la planta superior del castell, a la qual s’accedeix per una escala del segle XVII, es pot admirar la panoràmica del Valle del Crati, les muntanyes de la Sila i els turons prepennins.
