Descripció de l'atracció
El deslumbrant bell temple de Ratchapradit va ser originalment el temple del rei Rama IV o Mongkut entre 1851 i 1868. En aquell moment, ocupava una superfície de només 2 cels a la terra.
El propòsit principal de Vata Ratchapradit era el desenvolupament de la secta Thammayut, fundada pel rei com a branca del budisme, tot preservant dogmes antics. Només dos temples de la capital van ser lliurats a l'obra de la secta: Wat Ratchapradit i Wat Ratchaburana. Després d’ampliar el temple i adquirir plantacions veïnes, Rama IV li va donar un nou nom Ratchapradit Sathitmahasimar.
A l'interior de l'edifici central (viharna) hi ha magnífics frescos que mostren a l'espectador ordinari cerimònies reals especials i que expliquen històries èpiques sobre els eclipsis solars i el moviment del sol a través del cel. A la base de l’estàtua central de Buda al temple hi ha les restes del rei Mongkut, el seu gran fundador, que encara és recordat i venerat per tot el poble tailandès.
El temple ha conservat nombrosos regals al rei Rama IV dels seus amics d’alt rang a tot el món, inclosos els ventiladors de sostre francesos i les làmpades de peu, les làmpades a l’estil anglès i els rellotges únics d’Alemanya.
Tant les influències tailandeses com les khmer són clarament visibles a l'arquitectura de Wat Ratchapradit. Al seu territori veureu tant chedi tailandès (estupes) daurats, semblants a una forma de gota, com phrangs khmer (estupes), des de la distància com les panotxes de blat de moro.
La distribució del temple és tan bona que, tot i passar el temps, no s’enfonsa i, per més calor que faci a l’exterior, l’aire interior queda fresc sense l’ús de ventiladors i aparells d’aire condicionat moderns.
El disseny del temple és molt elegant, no és ric en petits símbols i detalls complexos, però està decorat amb bells mosaics amb miralls en tons verds i blaus i talles.