Descripció de l'atracció
El castell de Castello Pasquini és un dels principals atractius turístics de la ciutat turística de Castiglioncello. La seva construcció va començar el 1889 després que el baró Lazzaro Patrone comprés un terreny a l'artista Diego Martelli. Aquest últim es va veure obligat a vendre la seva propietat a Castiglioncello i Castelnuovo, ja que experimentava certes dificultats financeres. Els arquitectes Luparini van treballar en el projecte del castell.
El Castello Pasquini està construït en un estil neogòtic i s’assembla al famós Palazzo Vecchio de Florència. Anteriorment, al seu lloc hi havia la petita casa de Diego Martelli, que era membre del grup d'art macchiaioli i que, es podria dir, va fundar l'anomenada "escola Castiglioncello" (entre els seus membres hi havia Giuseppe Abbati i Odoardo Borrani). Durant la construcció del castell, la casa Martelli, edificis agrícoles i dependències van ser enderrocats i el territori adjacent es va convertir en un parc, destinat a refinar i amagar el nou edifici dels ulls indiscrets. A prop de les muralles del castell es va construir una casa de conserges, les línies sinuoses de les quals, especialment la forma dels merlets de la part superior, repetien l’estil gòtic del castell. I al parc es veia una petita capella rodona.
Pocs minuts després de l'erecció de Castello Pasquini, es van construir estables al territori del parc per substituir les que hi havia a la Piazza della Vittoria i es van vendre a mans privades. Més tard, el baró Patrone va cedir part del seu terreny per a la construcció d'un edifici de l'estació de ferrocarril amb la condició que repeteixi l'estil gòtic del castell, però no el superi. Als anys 30, els residents de la ciutat es van oposar al projecte del baró de construir una cinta de córrer i altres edificis, i es va veure obligat a renunciar a totes les seves possessions a Castiglioncello i Castelnuovo. El 1938, fins i tot va vendre el castell i el parc i, a la segona meitat dels anys quaranta, la família Pasquini es va convertir en la propietària de Castello, el nom del qual el castell porta fins als nostres dies. El Pasquini va dur a terme la restauració del castell i del parc, canviant completament el seu aspecte romàntic. Al parc es va instal·lar una pista de tennis, una pista de bitlles i una pista de ball. I a principis dels anys vuitanta, el decadent Castello Pasquini va ser comprat pel municipi de la ciutat i convertit en un centre cultural. Avui dia, a les seves parets se celebren representacions teatrals i de dansa, exposicions i conferències i al parc s’han construït un teatre i una cafeteria.
