Descripció de l'atracció
El Museu Grevin és un museu de cera al Boulevard Montmartre, més conegut al món després de Madame Tussauds.
La idea de crear un museu va sorgir a Arthur Meyer el 1881. Meyer és una figura interessant de la història de França al segle XIX. El nét del rabí, un noi d'una modesta família jueva, es va convertir en un reialista, catòlic, anti-Dreyfusar, un dels personatges clau de la Tercera República Francesa. Va lluitar per un duel, va lluitar pel retorn de la monarquia, era propietari del diari burgès Le Gaulois i va obrir un museu de cera. Va ser el diari qui li va donar la idea del museu: Meyer va decidir que els lectors estarien interessats en veure com són els que escriuen a la primera pàgina cada dia. (L’equip d’impressió d’aquella època encara no permetia imprimir fotografies).
Meyer va convidar Alfred Grevin a donar vida a la idea. Grevin, dibuixant, escultor i dissenyador de vestuari teatral, va començar a encerar-se. Finalment, el museu va començar a portar el seu nom. La institució va obrir les seves portes el 1882, i va ser un èxit! El 1883, el famós inversor Thomas Gabriel va invertir diners al museu, cosa que va contribuir significativament a ampliar-lo, i també va enriquir els interiors amb noves valuoses decoracions. Així va sorgir el teatre Grevin i el palau dels Miratges (una sala on es mostra un espectacle amb un sistema de miralls, com en un calidoscopi; es va inventar l'entreteniment per a l'Exposició Universal de 1900).
Ara el museu continua la tasca dels tres pares fundadors, mostrant al públic les cares de les celebritats. Sorprenentment, a l’era d’Internet, la gent gaudeix mirant figures de cera i fent-se fotos. En deu pavellons del museu hi ha unes 500 figures que representen personatges famosos i personatges de ficció: Mozart, Aznavour, Rostropovich, Picasso, Napoleó, Nostradamus, Einstein, Esmeralda, Lara Croft, Spider-Man … Una part de l’exposició presenta la clau moments de la història francesa: la mort de Roland, la crema de Joan d'Arc, l'assassinat de Marat i escenes dramàtiques similars. Es diu que és possible confondre un visitant amb una figura de cera, però es tracta d’una afirmació molt dubtosa. Tot i que fer maniquís de cera és un procés laboriós i que consumeix molt de temps, no semblen gens vius.
