Descripció de l'atracció
La catedral de la Resurrecció de Crist es troba a Luga i és un edifici de pedra del segle XIX construït a l’estil pseudo-rus.
A causa de l’augment del nombre de feligresos a la catedral de la Gran Màrtir Catalina de Luga, el 1869 es va decidir i es va organitzar la tutela per construir una nova església al costat de la catedral. El projecte de la catedral a l’estil rus-bizantí es va aprovar el 10 de desembre de 1870; l’autor del projecte va ser V. V. Vindelbant.
El temple es va fundar el 1873. La catedral de la Resurrecció es va construir íntegrament a partir de donacions privades. El cap del comitè per a la construcció del temple era el comerciant A. I. Bolotov. Però, a causa de la manca de fons per a la construcció, es va suspendre temporalment i es va redissenyar el projecte amb l’objectiu de fer-lo més barat per l’arquitecte G. I. Karpov. Va substituir la de cinc cúpules per una gran cúpula envoltada de vuit petites cúpules, va reduir el campanar, va eliminar la majoria dels elements decoratius de l'exterior de l'edifici.
La construcció del temple va trigar gairebé catorze anys. En la seva major part, es va construir el 1884, però les obres d’acabat només es van acabar el 1887. El temple era una estructura de quatre pilars d’una sola cúpula amb un campanar de tres nivells, el campanar i els cims de la cúpula amb teulades a quatre vessants. Abans de la revolució, hi havia 12 campanes al campanar de l’església, la més gran de les quals pesava 490 lliures i es faria amb un additiu de plata.
L’església de la Resurrecció fou consagrada el 3 d’octubre de 1887. El temple tenia tres capelles: la capella central: la Resurrecció de Crist; l'altar lateral sud - Sant Joan Teòleg, l'altar lateral nord - en honor de la Dormició del Santíssim Theotokos. L'altar lateral sud va ser consagrat per Joan de Kronstadt el 12 de novembre de 1896. El 19 d'agost de 1900, l'emperador Nicolau II i la seva família van assistir a la Divina Litúrgia a la Catedral de la Resurrecció.
Els principals santuaris venerats de la catedral són la icona de Pechersk de l'Assumpció de la Mare de Déu (ara a la catedral de Luga Kazan) i la llista de la miraculosa icona Cheremenets de Joan el Teòleg (cada any al maig, una processó amb aquesta icona es va representar des del monestir teològic Joan Cheremenets fins a la catedral de la Resurrecció).
Les capelles també es van atribuir a la catedral de la Resurrecció: al mercat, al jardí de la ciutat, als pobles propers d'Estomichi i Rakovichi; a l’església funcionava una escola parroquial i la tutela. Quan es va establir el vicariat de Luga, el juliol de 1917 la catedral de la Resurrecció va rebre l’estatus de catedral. La catedral va ser reformada l’estiu de 1936. I el 1937, tots els membres del clergat, encapçalats per l’abat Zakharia Bochenin, van ser arrestats i posteriorment afusellats a prop de Sant Petersburg. El temple es va tancar oficialment el 13 de maig de 1938. La majoria de les icones es van treure i es van cremar, es va destruir la iconòstasi tallada de quatre nivells i es van destruir les campanes.
En el període comprès entre 1938 i 1941, el temple es va utilitzar com a pista de ball. Durant l'ocupació, fou ocupada per una unitat militar alemanya. A la postguerra, el temple estava buit i destruït. Als anys vuitanta, es preveia allotjar un museu. El 18 de juliol de 1991 es va lliurar l’església de la Resurrecció als fidels. Des del 1993 s’hi han realitzat treballs de restauració.
