Descripció de l'atracció
El convent de la ciutat tirolesa de Halle va funcionar del 1567 al 1783. Va ser fundada per l’emperador Ferran II per a les seves germanes solteres Magdalena i Helena. El 1569, després de finalitzar la construcció del monestir, aquestes dues princeses, juntament amb 40 dames de la cort, es van poder establir aquí. El 1570 es va consagrar l'església del Sagrat Cor del monestir, que ara té l'estatus de basílica. Tant el monestir com el temple renaixentista van ser dissenyats pels arquitectes italians Giovanni i Alberto Luschez. El complex del monestir també incloïa la casa del director, un petit seminari, un jardí del monestir i una vil·la de metges. El monestir estava dirigit per l’ordre dels jesuïtes.
Atès que les dones aristocràtiques riques vivien al convent de Halle, la seva vida piadosa i despreocupada va haver de ser recolzada per greus injeccions financeres. Les monges es dedicaven a invertir els seus propis fons en diverses empreses generadores d’ingressos.
El conjunt del monestir es va canviar els anys 1611-1612. L'edifici principal del claustre i l'església van ser reconstruïts de manera barroca. El 1670, un terratrèmol va atacar les muntanyes properes a Halle, cosa que va danyar significativament el monestir. Va tornar a necessitar reparacions, que es van dur a terme immediatament. El 1783, per ordre de l’emperador Josep II, el monestir fou tancat. L'edifici principal del monestir es va convertir en un edifici residencial ordinari i l'església va ser profanada. El 1845 es va fundar aquí un hospital de la ciutat. El 1912 el monestir va tornar a funcionar. L’orde religiós del Sagrat Cor de Jesús el va tenir cura.
