- Com es pot obtenir la ciutadania egípcia?
- La naturalització és una forma especial d’obtenir la ciutadania
- Pèrdua de la ciutadania egípcia
Els centres turístics egipcis s’han convertit en gairebé nadius de centenars de milers de russos, l’hospitalitat dels residents locals, unes meravelloses vacances a la vora del mar i un programa cultural ric. Per aquest motiu, molts convidats estrangers comencen a preguntar-se com obtenir la ciutadania egípcia, si és possible que un europeu es naturalitzi en aquest país i quins beneficis pot aportar un nou passaport.
Intentarem en aquest material donar, si és possible, respostes completes a les preguntes anteriors. Al mateix temps, passem directament als actes jurídics normatius vigents a Egipte, en particular, a la llei de ciutadania, la primera edició de la qual es va adoptar el 1958 (!). A partir d’això, queda clar quina serietat prenen les autoritats egípcies la regulació dels drets civils dels seus residents i immigrants, possibles candidats a ciutadans.
Com es pot obtenir la ciutadania egípcia?
A la República Àrab d'Egipte, segons la llei de ciutadania, hi ha una llista de motius que donen dret a obtenir un passaport, incloent: motius per dret de naixement, però amb reserves; base d’origen; per naturalització.
El paper principal és que tots els motius s’apliquen de manera selectiva, juga la qüestió de gènere, és a dir, la qüestió de la ciutadania del nen es resol de manera diferent si el seu pare és ciutadà d’Egipte o la mare té el passaport d’un ciutadà d’aquest estat. Considerem amb una mica més de detall.
El fet que aparegui un bebè en territori egipci no és una base per obtenir automàticament la ciutadania, perquè això passi, també s’han de presentar altres condicions. Un nen la mare del qual és egipci i el pare del qual és apàtrida en el moment del naixement es considera automàticament ciutadà egipci. El segon cas d’admissió automàtica a la ciutadania, quan es desconeix el pare, però la mare té un passaport egipci. Si es desconeixen els dos pares, aquest cas també es basa en l’adquisició de la ciutadania per naixement.
D’altra banda, si un nen va néixer a Egipte i va viure la major part de la seva vida aquí fins a la majoria d’edat, té dret a obtenir la ciutadania després dels divuit anys. És cert que la decisió sobre això hauria de ser presa pel president del país. Un nen rebrà la nacionalitat per origen només si el seu pare és ciutadà egipci, mentre està legalment casat amb la mare del nen, ciutadana estrangera.
La naturalització és una forma especial d’obtenir la ciutadania
Per a un estranger adult, no hi ha cap altre camí cap a la ciutadania de la República Àrab d'Egipte que no sigui la naturalització. No hi ha cap acte jurídic normatiu separat que reguli els processos de naturalització al país. Hi ha condicions generals que han de complir els possibles sol·licitants de ciutadania egípcia:
- residència permanent a Egipte durant un determinat període de temps;
- coneixement de la llengua, en quantitat suficient per a la comunicació oral;
- disponibilitat d’una font d’ingressos.
En cada cas de sol·licitud de ciutadania egípcia, es tenen en compte les característiques individuals del sol·licitant. Per exemple, si el pare pertany als representants d’una minoria nacional, però professa l’islam i sap bé l’àrab, el seu fill, nascut en aquest país, pot sol·licitar la ciutadania immediatament, no està obligat a complir el requisit de residència.
Molt sovint hi ha casos a Egipte quan ciutadans estrangers que s'han casat amb un passaport egipci sol·liciten la ciutadania a estructures especials. Aquestes dames no poden suportar el període requerit, sol·liciten immediatament la ciutadania i el paquet de documents ha de contenir el consentiment per escrit del marit perquè la dona rebi un passaport egipci. Després, durant dos anys, les autoritats supervisaran aquest matrimoni i, a continuació, el cònjuge estranger rebrà l’anhelat passaport egipci. La resta de persones que no entren en aquestes categories estan subjectes al període legal de deu anys de residència permanent al país.
Pèrdua de la ciutadania egípcia
La qüestió és força sensible, ja que, d’una banda, citen dos motius per a la pèrdua de la ciutadania de la República Àrab d’Egipte: voluntaris i involuntaris. D’altra banda, és difícil argumentar que la negativa és voluntària quan una persona renuncia de manera independent a la ciutadania egípcia, però primer necessita obtenir el permís per rebutjar-la.
La pèrdua involuntària de ciutadania té diversos motius i raons, per exemple, la comissió per part d’una persona de determinats delictes, l’adopció de ciutadania estrangera automàticament provoca la pèrdua dels drets d’un ciutadà egipci. Hi ha una raó més per separar-se del passaport ciutadà: la residència permanent a l'estranger durant 6 mesos.
