La història de Gal·les, el país que ara forma part del Regne Unit, va començar amb un conglomerat format per regnes celtes independents. Una altra característica d’aquest territori és que està envoltat de mar per tres costats, amb quatre comtats anglesos que s’adossen al quart costat.
Edat de Gel i posteriors
Naturalment, l’evidència documental no va poder sobreviure, però els historiadors argumenten que l’última era glacial va contribuir a l’aparició de la gent en aquests territoris. Però hi ha proves de l’ocupació de Gran Bretanya pels romans, que van fundar diversos forts en aquestes terres. Els hostes del sud es dedicaven a la mineria d’or, van portar aquí la cultura, el cristianisme (al segle IV) i fins i tot es van casar amb dones locals.
Després de la marxa dels romans, els britànics locals van crear nombrosos regnes petits. Les noves formacions, situades a les regions del sud, van conquerir ràpidament els anglosaxons. Els britànics de Gal·les van aconseguir defensar les seves posicions. Les terres aquí eren menys fèrtils, no hi havia ciutats riques, de manera que els territoris no eren d’interès per als conqueridors.
Al segle VIII, la història de Gal·les, en definitiva, està associada a diversos grans regnes, que ordenaven constantment les relacions entre ells. A més, per reforçar el seu poder, no van dubtar a convidar els habitants d'Irlanda, els escandinaus o els mateixos saxons. No hi havia un estat únic, però el regne estava unit per un conjunt de lleis i un patrimoni històric i cultural comú.
Després de la conquesta normanda
La següent fase de la història de Gal·les comença després del 1066, quan els normands van conquerir vasts territoris anglesos. Hi va haver intents d’unir els regnes gal·lesos en un sol estat, però no va servir de res.
El 1282, aquests territoris van ser capturats per les tropes del rei Eduard I, els britànics van construir diversos forts castells per controlar els residents locals. Al cap d'un temps, es va produir la fusió definitiva d'Anglaterra i el Principat de Gal·les, la legislació gal·lesa sota Enric VIII va ser substituïda per l'anglès.
Nou temps: nova vida
A poc a poc, les velles tradicions s’estan convertint en una cosa del passat, la forma de vida dels nobles anglesos es posa de moda, la llengua gal·lesa va perdent la seva importància no només a nivell estatal, sinó també en la vida quotidiana. D'altra banda, la indústria comença a desenvolupar-se activament a la regió, inclosa la metal·lúrgia ferrosa i no ferrosa a causa del descobriment de grans dipòsits de carbó, estany i mineral de ferro.
El segle XIX es va caracteritzar pel creixement de l'economia gal·lesa i les indústries relacionades. A més, aquí comença una activa vida política, nacional i obrera.
