Luhansk és una ciutat situada a l'est de Ucraïna. El nombre de residents de Lugansk en el moment de les estadístiques d’avaluació a l’hivern del 2015 era de 418.995 persones, pel que fa a la mida de la superfície ocupada i al nombre de residents, Lugansk es troba confiat entre les deu ciutats més grans d’Ucraïna. Lugansk es troba a la confluència del riu Olkhovka, actualment molt contaminat, amb el riu Lugan. La ciutat es va canviar el nom de Voroshilovgrad i va tornar diverses vegades abans de convertir-se finalment en Lugansk.
Luhansk fa 200 anys
Al segle XVIII, al territori de la moderna Luhansk, hi havia assentaments i granges temporals d'algunes comunitats petites russes, cosacs, croates, búlgares i moldaves, el primer assentament que van fundar es deia Kamenny Brod i formava part del Zaporizhzhya Sich sota la regla de l’hetman Razumovsky. A finals de segle, un enginyer d’Escòcia, Carl Gascoigne, per ordre de les autoritats russes, va realitzar exploracions per a jaciments minerals i va descobrir riques mines de mineral i costures intactes de carbó d’alta qualitat, després de les quals l’emperadriu Catalina II va signar un decret pel qual es va establir una planta de ferro colat, que més tard es va convertir en una planta de formació de ciutats.
El 1797, el poble format no gaire lluny de la planta va rebre el nom oficial de planta de Lugansk, que estava habitada, en la seva major part, per treballadors, artesans, aprenents i paletes de Lipetsk i Yaroslavl, personal administratiu i directiu, totalment o en la seva major part, consistia en anglesos convidats. A principis del segle XIX, la planta de Lugansk era el major proveïdor de canons i obus de ferro colat durant la prolongada guerra contra Napoleó.
El 1823 va aparèixer aquí una escola minera, la primera del districte, i el 1896 un ric industrial industrial alemany Gustav Hartmann va començar la construcció de la futura planta de locomotores dièsel més gran, l’equip per al qual es va lliurar especialment des d’Alemanya.
Segles XX-XXI
Ja a principis del segle XX, Lugansk es va convertir en una gran ciutat industrial, hi van treballar unes 18 fàbriques i una cinquantena d’artesanes i empreses artesanes petites, es van obrir cinc cinemes, s’estaven erigint esglésies ortodoxes, una església i una sinagoga.
La guerra civil de 1917 va intervenir en la mesurada vida de Lugansk industrial, la primavera de 1918 els bolxevics van recuperar finalment la ciutat de les forces armades austríaques i van assignar a Lugansk l'estatus de capital de la República de Donetsk-Kryvyi Rih, i des de l'estiu el 1938 la ciutat es considera oficialment per primera vegada un centre regional.
Durant la Segona Guerra Mundial, Luhansk va ser ocupada per l'exèrcit nazi, però a l'hivern de 1943 va ser alliberada amb èxit dels invasors per les tropes soviètiques. El 1972, la ciutat té el seu propi club de futbol anomenat "Zarya", que una vegada va aconseguir guanyar-se el campionat de la Copa URSS de futbol. El 1996 va ser un any significatiu per a Lugansk, ja que la població de la ciutat va ser la primera a superar la xifra de 500.000 habitants.
Luhansk té la seva pròpia bandera, que és un llenç blau amb un escut representat al centre amb el segell personal de l’emperadriu Catalina II.
