El principal símbol heràldic d’una de les ciutats espanyoles, a més dels elements força familiars –símbols del poder reial–, conté la imatge d’un ratpenat, i aquest és l’escut de València. A la pràctica mundial, l'únic cas en què un animal inusual pren la posició d'un símbol oficial.
Escut del Regne d'Aragó
La resta d’elements que es troben a l’escut modern de València són, en certa mesura, ja coneguts pels aficionats a la ciència heràldica. A més, la majoria d'ells van emigrar cap al rètol oficial de la ciutat des de l'escut del Regne d'Aragó.
La composició heràldica de la ciutat és interessant: és oberta, no té escut, en lloc d’ella a la part central hi ha un quadrat de rombe, pintat amb ratlles verticals escarlates i daurades. A més d’aquest important símbol, el signe heràldic de València conté:
- branques de llorer com a marc per a la composició;
- dues lletres llatines "L", coronades amb corones daurades;
- gran corona reial;
- imatge d’un ratpenat.
La paleta de colors és força rica; el color daurat (groc) és present en la coloració de l’element central, les lletres i les corones. Un lloc important l’ocupa l’esmeralda, ja que les branques de llorer són força grans i, a més d’elles, les pedres precioses de les corones es mostren en verd. L'escarlata també s'utilitza per a joies i ratlles de diamants.
El negre, el color d’un ratpenat, sembla una mica desafiant en aquesta harmoniosa companyia, i ella mateixa ocupa una posició dominant, completant la composició.
Des d’un símbol no oficial fins a l’escut de la ciutat
Els historiadors espanyols afirmen que el ratpenat va aparèixer a l'escut el 1503. Però a la història es va notar molt abans, el primer esment als anals que s’hi associaven es remunta al regnat de Jaime I el Conqueridor, rei d’Aragó, que va conquerir València dels moriscos.
Hi ha diverses llegendes associades a aquest governant i al ratpenat. Segons un d’ells, l’ocell alat es va asseure al casc de Jaime I, advertint així de la necessitat d’anar amb compte. Una altra llegenda, encara més bella, diu que uns ratpenats van salvar la vida del rei aragonès, perquè va prendre una fletxa contra el monarca. Fins al segle XVII, el ratpenat va continuar sent el símbol no oficial de la ciutat fins que va ocupar el seu lloc a l’escut.
Les lletres llatines van aparèixer al símbol heràldic molt més tard. Es tracta d’una mena de regal del rei Pedro IV a la ciutat, que va mostrar lleialtat durant la guerra entre els regnes d’Aragó i Castella. Branques de llorer: recompensa del rei Fernando VII per la defensa de la ciutat de l'exèrcit de Napoleó.
