Recentment, molts països africans han deixat de ser colònies i han emprès el camí del desenvolupament independent. Els principals emblemes de les potències individuals del continent negre es basaven en les tradicions europees d’heràldica, mentre que altres tenien en compte el sabor local. Per exemple, l’escut del Sudan ha canviat dràsticament des del 1956, però tant la primera com la segona opció reflectien la mentalitat del país, els seus símbols nacionals.
Símbol del cap modern
El nou escut de la República del Sudan es va adoptar el 1969 i encara és vigent. L’ocell secretari es va convertir en el seu personatge central. Al pit hi ha un escut, molt bonic i de forma poc freqüent. Per sobre i per sota de la composició hi ha dues cintes amb el lema i el nom del país.
L’esquema de colors de l’escut sudanès és bastant restringit. S'utilitzen quatre colors de la paleta:
- blanc i negre per a la imatge d'un ocell;
- negre amb un contorn i un patró vermells: per a l'escut;
- blanc: per a cintes;
- ombra maragda: per a inscripcions.
Es va triar l’ocell secretari, igual que els veïns, que van utilitzar l’àliga de Saladí i el falcó de Quraish com a personatges principals. Totes aquestes aus s’associen simbòlicament amb el nacionalisme àrab, estan presents als escuts de molts països de la regió de l’Orient Mitjà i l’ocell secretari apareix al símbol estatal de la República de Sud-àfrica.
És fàcil de reconèixer, té unes plomes característiques a la part posterior del cap, molt semblants a les plomes d’oca. Els encantava que els jutges els fessin servir, inserits a les perruques. D’aquí ve el nom d’aquest rapinyaire de l’ordre dels falcons.
Un escut inusual es va utilitzar durant el regnat de Muhammad ibn Abdullah. Simbolitza el patriotisme, el coratge dels residents locals, la disposició a defensar la seva terra natal. Les mateixes aspiracions dels sudanesos es reflecteixen en el lema nacional a la part superior de l'escut: "La victòria és nostra".
Primer escut sudanès
El símbol principal va aparèixer el 1956 amb la independència del país. Els sudanesos van triar un rinoceront negre com a personatge principal. Aquest animal està molt estès al territori del país, es distingeix per un poder, una força i una agilitat extraordinàries. El rinoceront era un símbol de la força i la flexibilitat del nou estat africà.
El van acompanyar plantes que sovint són presents als escuts de diferents països del món. Es tracta de palmeres i branques d’olivera. La palmera és un dels arbres més comuns al Sudan, dóna a una persona fusta, fruits, ombra del sol. Oliva simbolitza el desig de pau i prosperitat. A la part inferior hi havia una cinta amb el nom inscrit - "República del Sudan".
