Cuba és un dels pocs països on s’utilitzen dues variants d’una mateixa moneda alhora, ambdues denominades “pes cubà”. L'única diferència és que un tipus és només per a ús domèstic, mentre que l'altre es pot convertir a una altra moneda.
Per tant, el peso cubà té dues cares alhora en el sentit literal de la paraula i pot ser denominació de moneda interna i externa.
Dades interessants sobre el peso cubà
La història dels canvis de divises a Cuba es pot dividir en diversos períodes, centrant-se en el grau de cotització del dòlar americà:
- Ús d’una moneda espanyola igual al dòlar nord-americà i una relació oberta amb aquest últim;
- L’era de les relacions amb l’URSS i la prohibició total de la moneda nord-americana;
- Represa parcial de la cooperació econòmica amb Amèrica.
El diner cubà ha experimentat canvis força greus en el procés de formació com a moneda estable que tindria pes al mercat internacional. Fins al 1857 s’utilitzaven al país els reals colonials espanyols i el mateix any començava la producció de moneda interna denominada en pesos. Més tard, amb l'arribada de l'URSS, el ruble soviètic es va generalitzar i es va prohibir la conversió del peso a causa del bloqueig dels subministraments de sucre d'Amèrica i altres sancions contra Cuba. Durant la crisi de 1993, les autoritats del país van tornar a utilitzar el dòlar nord-americà, però només per a compres menors.
Com a expressió de respecte pel comandant partidari, l'heroi de guerra - Che Guevara - el 1983, es van emetre bitllets de 3 pesos amb la imatge d'aquesta personalitat destacada. Més tard, també es van estilitzar les monedes d’una denominació similar, que s’utilitzen fins als nostres dies.
Canvi de divises a Cuba
Actualment, la moneda més comuna que s’utilitza a nivell nacional continua sent el pes cubà (CUP). La segona variació del diner cubà és el mateix peso, però subjecte a conversió (CUC), que és rellevant principalment en el sector turístic, en les relacions amb els estrangers.
Les denominacions CUP s’utilitzaran a botigues, cafeteries, bancs i altres àrees de la vida del poble cubà i continuen sent les més comunes al país. Els ciutadans cubans reben la major part del seu salari en aquesta unitat, mentre que només es paga una petita part en un CUC convertible.
El CUC del pes cubà es pot canviar per altres divises a les oficines bancàries, que són obertes el divendres de 8.30 a 12.00 i de 13.30 a 15.00, el dissabte de 8.30 a 10.30. Francs, dòlars, lliures esterlines i altres unitats monetàries també es poden canviar a gairebé tots els hotels. Per tant, el canvi de divises a Cuba és força gratuït.
L’ús de targetes de crèdit és habitual, a excepció de les emeses per qualsevol banc nord-americà. El pagament amb aquestes targetes no és possible, tot i que els diners es canvien per dòlars nord-americans regularment.
