Situada al nord d’Europa, la República de Lituània forma part de la regió anomenada Estats bàltics. Del nom del territori es desprèn que la resposta a la pregunta, que renta el mar a Lituània, sona com el Bàltic.
Vacances a la platja
Les principals estacions lituanes de la costa bàltica es concentren a la regió de Klaipeda i Palanga. Aquestes ciutats compten amb platges ideals per a aquells que prefereixen estius suaus i frescos i mars frescos que un exotisme tropical.
Les platges més famoses de Klaipeda són Melnraže, Smiltyne i Giruliai. Les característiques principals d’aquests territoris són les dunes blanques com la neu i les pinedes i, per tant, l’aire aquí és especialment agradable i únic. La temporada a Klaipeda comença al juny, quan l’aigua del Bàltic s’escalfa fins a un nivell estable de +18 graus. A mitjans de juliol, aquesta xifra arriba als +22 graus i, fins i tot, fins i tot les sissies i els pinsans es precipiten a les ones amb delit. Per cert, és al juliol al mar lituà que tenen lloc les festes generalitzades de Neptú. A més de la representació teatral a l’aigua, els hostes poden veure representacions teatrals, animar els participants a la regata de vela i comprar una gran varietat de records a fires i exposicions d’art popular.
Quan se'ls pregunti sobre quins mars hi ha a Lituània, els amants d'una vida tranquil·la d'estil de casa de camp observaran la indispensable puresa del Bàltic i la possibilitat de solitud amb la natura a la vora. Això és exactament el que Palanga apareix davant dels viatgers, on el mesurat rugit de les ones es barreja a la nit amb motius de jazz provinents de restaurants locals. L’aire de Palanga està saturat de phytoncides de iode i pi i, per tant, aquí es curen els refredats i es temperen els fràgils organismes infantils. La temperatura de l’aigua del mar a prop de la costa de Palanga arriba als +23 graus en ple estiu.
Dades d'Interès
- Els lituans anomenen el seu mar el Bàltic, però en alguns altres països europeus s’adopten els noms del mar de l’est i de l’oest, en funció de la seva posició geogràfica en relació amb l’estat.
- La profunditat mitjana del Bàltic no supera els 50 metres i la màxima és de 470 metres.
- En algunes zones del mar Bàltic, el gel que apareix a finals de tardor és comú. El seu gruix pot arribar a més de mig metre als golfs de Finlàndia i Botnia.
- La principal riquesa del Bàltic és la resina d’arbres de coníferes, petrificada fa milions d’anys, anomenada ambre. L'ambre pertany a pedres ornamentals, però algunes de les seves mostres, que tenen un valor particular, es poden classificar com a precioses.
