La població d’Armènia supera els 3 milions de persones.
La diàspora armènia es va formar com a resultat de la persecució, el reassentament forçat, la persecució nacional i religiosa per part d’invasors estrangers (durant la Primera Guerra Mundial van ser exterminats i deportats, però molts van aconseguir escapar i fugir a altres països, com a conseqüència dels quals Es van formar comunitats armènies).
A la Terra viuen uns 12 milions d’armenis, que habiten no tant Armènia com Rússia, els EUA, l’Orient Mitjà i Europa.
La composició nacional d'Armènia està representada per:
- armenis (96%);
- altres nacions (azerbaidjanos, kurds yezidis, grecs, russos, assiris).
De mitjana, hi viuen 101 persones per 1 km2, però la vall d'Ararat es distingeix per la densitat de població més alta (gairebé la meitat dels habitants del país es concentren aquí).
La llengua estatal és l’armeni (té 2 dialectes: oriental i occidental).
Grans ciutats: Erevan, Vanadzor, Gyumri, Abovyan, Vagharshapat.
Els habitants d’Armènia professen cristianisme, catolicisme, protestantisme.
Esperança de vida
De mitjana, els armenis viuen fins als 74 anys. Però, no obstant això, Armènia és famosa pel fetge llarg: les condicions naturals (aire saludable), l’ús de deliciosos productes naturals i el vi hi contribueixen.
Els residents d’Armènia cada vegada moren més de càncer. Les raons del creixement d’aquestes malalties són la urbanització, la contaminació ambiental, el consum d’aliments modificats genèticament i la ingesta de medicaments hormonals.
Tradicions i costums dels armenis
Fins avui, els armenis han aconseguit preservar tradicions com les relacions familiars fortes, el matrimoni durador, el respecte als ancians, la família i l’assistència mútua de veïns.
Els armenis són gent hospitalària i ho saben a tot el món: amb motiu de qualsevol esdeveniment alegre, posen la taula no només a casa, sinó també a la feina. Si teniu la sort de ser presents en aquestes festes, no us negueu a menjar ni beure, en cas contrari, els armenis pensaran que no els desitgeu felicitat.
En general, els armenis estan segurs que, com més sovint posin la taula, més felicitat tornaran.
Les tradicions del casament són d’interès: el dia del casament, el nuvi ha de matar un toro (símbol de fertilitat i procreació). I els nuvis prenen com a testimonis una jove parella casada, la relació de la qual els pot servir d’exemple.
Per tal que els joves puguin reproduir un hereu, segons la tradició, a la núvia se li permet tenir un nadó masculí en braços el dia del casament.
En un casament armeni ningú s’avorrirà mai: la celebració s’acompanya de cançons, danses, música, trets a l’aire.
Els armenis són gent treballadora, intel·ligent, temperamental, de bon caràcter i enèrgica, que sempre estan disposats a ajudar.
