Descripció de l'atracció
La Casa Museu Balzac es troba a Passy, on l’escriptor va viure durant set anys, des del 1840 fins al 1847. No va ser un moment fàcil per a ell, n’hi ha prou amb dir que Balzac va llogar una casa al carrer Reynouard amb el nom de Monsieur de Bruignol, prenent el nom de la seva mestressa de casa perquè els creditors no la trobessin. Segons Balzac, el van perseguir com una llebre.
La modesta casa va atraure l'escriptor pel fet que tenia una sortida al veí carrer Burton; en cas d'arribada del creditor, era possible escapar. I els amics, quan van venir, van pronunciar la contrasenya. No va ser un joc: després d’inversions ineficaces en publicacions, acabaven de ser confiscades a l’escriptor totes les seves propietats i ja no podia arriscar-se.
Al mateix temps, a Balzac li devia agradar el petit jardí que donava a les finestres del seu apartament de cinc habitacions a la planta superior. Era tranquil i res no es distreia de la feina. I treballava com una màquina. "Treballar", va escriure Balzac, "significa llevar-se sempre a mitjanit, escriure fins a les 8 del matí, esmorzar en quinze minuts i tornar a treballar fins a les cinc, dinar, anar al llit i tornar a començar tot el dia següent."
El museu té exemples d’aquest treball extenuant: facsímils dels manuscrits de Balzac. Insercions marginals, ratllades, de nou ratllades: es pot reescriure una pàgina 16 vegades. Aquí, a la casa del Rhineuar, es van crear "La vida d'un solter", "El cosí Betta", "L'afer fosc" i altres parts de l'època, obra multivolum titulada "La comèdia humana" de Balzac. Aquí va escriure cartes a Evelina Hanska, una dona amb qui va correspondre durant 18 anys abans que es pogués casar (ella estava casada). Esgotat per anys de treball febril, Balzac va morir cinc mesos després del casament.
Després de la mort de la seva vídua, les pertinences de l'escriptor van ser disperses, però tot i així el museu va aconseguir exhibir l'escriptori original de Balzac, la cadira, la canya i una tetera amb cafetera. El museu també exhibeix cartes, daguerreotips, retrats, dibuixos, gravats; a la planta baixa hi ha una biblioteca: manuscrits, edicions originals i posteriors de les novel·les de Balzac, llibres que li pertanyien i simplement llibres i revistes d’aquella època.
