Descripció i fotos de la Basílica de la Santíssima Trinitat de Sacargia (Basilica della Santissima Trinita di Sacargia) - Itàlia: illa de Sardenya

Taula de continguts:

Descripció i fotos de la Basílica de la Santíssima Trinitat de Sacargia (Basilica della Santissima Trinita di Sacargia) - Itàlia: illa de Sardenya
Descripció i fotos de la Basílica de la Santíssima Trinitat de Sacargia (Basilica della Santissima Trinita di Sacargia) - Itàlia: illa de Sardenya

Vídeo: Descripció i fotos de la Basílica de la Santíssima Trinitat de Sacargia (Basilica della Santissima Trinita di Sacargia) - Itàlia: illa de Sardenya

Vídeo: Descripció i fotos de la Basílica de la Santíssima Trinitat de Sacargia (Basilica della Santissima Trinita di Sacargia) - Itàlia: illa de Sardenya
Vídeo: How A Pope Discovered The "Incorrupt Remains" Of Saint Cecilia! 2024, Setembre
Anonim
Basílica de Santissima Trinita di Saccardgia
Basílica de Santissima Trinita di Saccardgia

Descripció de l'atracció

La basílica de Santissima Trinita di Saccardgia és l'església romànica més important de Sardenya, situada a la comuna de Codrongianos, al nord de l'illa. L’església està totalment construïda amb pedra local: basalt negre i pedra calcària blanca i està feta amb el característic estil toscà-romànic.

La construcció de la basílica a instàncies del Judicat de Torres Constantí I (els regnes independents de Sardenya als segles X-XV es van anomenar judicats) es va acabar el 1116 sobre les ruïnes d’un monestir existent anteriorment. La consagració de la nova església va tenir lloc el mateix any. De seguida es va passar a la propietat de l’ordre monàstica dels Camaldules, que van fundar la nova abadia. Segons la llegenda, així va ser com Constantí I va agrair als monjos l’hospitalitat que li van mostrar a ell i a la seva dona durant un dels seus viatges per l’illa. Més tard, del 1118 al 1120, es va ampliar l'església: s'hi va afegir un alt campanar d'estil Pisa, es va allargar la sala principal, es van aixecar lleugerament els murs i es va aixecar una nova façana. El pòrtic de la façana també és probablement un afegit posterior, atribuït a artesans de Lucca. A finals del segle XII, l’absis central va ser pintat amb frescos d’un artista desconegut, però clarament del centre d’Itàlia. Avui aquests frescos es consideren l'únic exemple de pintura mural romànica a Sardenya.

Al segle XVI l’església fou abandonada i només a principis del segle XX fou restaurada segons el projecte de l’arquitecte Dionigi Scano i reoberta.

foto

Recomanat: