Descripció de l'atracció
El Palau de Viana és un edifici aristocràtic de Còrdova, del segle XV al XIX, propietat del marquès de Villaseca. El 1873, el marquès de Villaseca, l’única hereva de tots els béns familiars, es va casar amb don Theobaldo Saavedra, fill del duc de Rivas, a qui el rei Alfons XII va atorgar el títol de marquès de Vian, d’aquí el nom modern del palau. El 1980, l’edifici es va vendre a la Caixa d’Estalvis Provincial de Còrdova i avui pertany a la Fundació CahaSur.
Una visita a Palação de Viana és una gran oportunitat per submergir-se en l'ambient d'una antiga finca aristocràtica i veure amb els seus propis ulls diversos estils arquitectònics, obres d'art i articles per a la llar de membres rics de la societat del passat. Els costums i gustos de la rica aristocràcia es reflecteixen aquí en una meravellosa col·lecció d’obres d’art: articles de cuir en relleu, mosquetons reials, tapissos, pintures, porcellana, mobles de diferents èpoques, artefactes arqueològics, etc. Una atracció especial del palau són els seus 12 patis i jardí, cadascun dels quals està decorat amb un estil propi. Només aquí, passejant per les luxoses galeries, es poden veure cinc segles de la història de Còrdova, sense deixar un edifici. El pati dels gats està decorat en un estil medieval, el pati renaixentista serveix com a símbol de poder i ascendència, igual que el pati de recepció. L'estil barroc apareix al Archives Courtyard, mentre que el jardí romàntic típic es troba al Madame's Courtyard i al Vian's Garden. Aquí també hi ha zones de treball: jardí, jardí de la conca i pou; zones de privadesa, com el Chapel Yard, i hivernacles reals, el Orange Yard. El 2012, tots els patis del Palau de Viana es van obrir al públic en una nova forma restaurada.
La major part de la primera planta del Palaio de Viana està dedicada a una exposició dedicada al poder de l'aristocràcia del passat. L'exterior "Aquells que vivien al palau" ocupa tota l'ala occidental de l'edifici i una part de l'est, i la planta superior de l'ala oriental es destina a la "Gran col·lecció".
