Descripció de l'atracció
Entre l’enorme nombre de monuments arquitectònics de l’antiga Grècia, la famosa Torre dels Vents o la Torre del Rellotge d’Andrònic de Cir, situada al territori de l’àgora romana d’Atenes, mereix indubtablement una atenció especial (els atenesos sovint anomenen la torre simplement "aeridis", que significa "vent" en grec). Tradicionalment, es creu que la torre es va construir a mitjan segle I aC. el famós astrònom grec Andrònic de Kirr, encara que els científics encara no exclouen que l'estructura es va erigir una mica abans, possiblement al segle II aC.
La Torre dels Vents és una impressionant estructura octogonal feta de marbre de Pentelikon, d’uns 12 metres d’alçada i aproximadament 8 metres de diàmetre. Antigament, la torre es coronava amb una veleta en forma de tritó que indicava la direcció del vent. Malauradament, la veleta no ha sobreviscut fins als nostres dies, però al fris que envolta la part superior de la torre encara es poden veure imatges dels vuit vents divins de la mitologia grega antiga: Boreas, Kekia, Apeliot, Evra, Nota, Lips, Zephyr i Skiron. Sota les figures de les divinitats es localitzava un rellotge de sol i, a l’interior de la torre, hi havia un rellotge d’aigua o l’anomenada clepsydra, a la qual s’abastia aigua de l’Acròpoli.
A l'època paleocristiana, la Torre dels Vents s'utilitzava com a campanar de l'església, i durant la dominació turca com a "tekke", la residència dels derviscos. Al segle XIX, quan la Societat Arqueològica d’Atenes va començar a estudiar aquest antic jaciment, la torre estava gairebé mig coberta de terra.
Entre les estructures més famoses erigides a imatge i semblança de la famosa torre atenenca, cal destacar l’Observatori Radcliffe d’Oxford (segle XVIII), la torre del mateix nom a Sebastopol (1849), el Temple Carnaby a l’Est de Yorkshire (1170) i el Temple dels Vents, imponent al peu de les muntanyes Stuart a Irlanda del Nord.