Descripció de l'atracció
Place Dauphin és una de les més boniques de París. Es troba a l’Ile de la Cité, des d’aquí s’obre una bonica vista del Louvre i, tanmateix, com va escriure Andre Maurois, la plaça queda inoblidablement oblidada. Els turistes en saben poc.
Place Dauphin es va originar el 1608, sota Enric IV. Quatre anys abans, el rei havia construït un pont nou que creuava la Cité. A la intersecció, a l’extrem occidental de l’illa, el rei, que va apreciar la bellesa, va decidir crear una espaiosa plaça que contrastés amb els enredats carrers medievals del vell París.
La plaça fou nomenada en honor del futur monarca Lluís XIII: l’hereu del tron a França es deia Dauphin. Al llarg del perímetre, es van construir trenta-dues cases amb el mateix estil: maó, pedra blanca, arcades, teulades de pissarra blanca. A prop de la Cité hi havia l'antic palau reial, on hi havia l'administració del rei i els tribunals de justícia: diplomàtics de rang mitjà i provincials que participaven als tribunals van començar a llogar apartaments a la plaça. El ball Dauphin s’ha convertit en un lloc de treball preferit pels humoristes i els zuboders.
El "Jolly King", com es deia Henry, no va tenir temps de gaudir realment de la seva creació: el 14 de maig de 1610, quan anava en un vagó obert per París, el vagabund Francois Ravallac, saltant al carro, va colpejar el rei tres vegades amb una daga.
A principis del segle XVIII, la plaça es va convertir en el centre de la vida artística de París. El dia del cos i la sang de Crist es van celebrar aquí exposicions d’artistes debutants a l’aire lliure. Va ser aquí on Fragonard i Chardin van obtenir el reconeixement.
La Revolució Francesa va prohibir les festes mateixes del cos i la sang de Crist, les exposicions es van aturar. Al mateix temps, els revolucionaris van enviar el monument eqüestre al "tirà" Enric IV, que adornava la plaça, perquè fos derretit. El monument es va restaurar el 1818, aquesta vegada es va emetre a partir de la figura tornada a fondre de Napoleó Bonaparte de la columna Vendome.
L’actual Dauphin no s’assembla molt al seu avantpassat fa quatre segles. Els edificis del costat est van ser enderrocats per revelar una vista del Palau de Justícia; només dues de les cases anteriors han sobreviscut fins als nostres dies. Avui és una plaça acollidora i tranquil·la que els parisencs estimen molt.
