Descripció de l'atracció
El castell d'Anif s'alça sobre un estany artificial a la ciutat homònima d'Anif, als afores del sud de Salzburg. La data exacta de l'origen del castell encara no s'ha establert. Se sap que el 1520 ja existia en aquest lloc un castell que pertanyia a un tal Praunenecker. Però des de 1530, el castell d'Anif ha estat esmentat constantment com un lot feudal expedit a l'arquebisbe de Salzburg. Més tard, el castell va ser traslladat als bisbes de Chiemsee, que més tard el van utilitzar com a residència d’estiueig fins al 1806. L’últim bisbe va disposar un parc anglès al voltant del castell.
El 1803, durant la mediatització germànica, l'arquebisbat de Salzburg va ser convertit en kurfurche per Ferran III. Dos anys més tard, el 1805, sota els termes de la pau de Presburg, els territoris de l'elector, que anteriorment havien estat arquebisbat, van passar a formar part de l'Imperi austríac. Així, el castell d'Anif, juntament amb el parc, passà a ser propietat pública.
Tot i que el castell es va arrendar a partir d’aquest moment, els llogaters no van fer cap restauració. Això va canviar quan la propietat es va vendre al besnét de l’emperadriu Maria Teresa, el comte Alois Stepperg, el 1837. Va reconstruir el palau d'Anif entre el 1838 i el 1848 amb un estil gòtic nou, donant al castell un aspecte modern. Fins aquell moment, consistia en un senzill edifici de quatre plantes i un passadís de dos pisos cap a la capella.
Després de la mort del comte el 1891, el castell va passar a ser propietat de la seva hereva Sophie, que es va casar amb el comte Ernst von Moy de Sons, d'una antiga família aristocràtica francesa.
El 1918, Anif va cridar l'atenció del públic quan el rei Ludwig de Baviera III va fugir aquí amb la seva família i el seu seguici, fugint de la revolució. A la Declaració Anif, escrita el 12/13 de novembre de 1918, Ludwig III es va negar a abdicar, però va alliberar tots els oficials, soldats i oficials bavaresos del seu jurament.
Durant la Segona Guerra Mundial, els alemanys estaven estacionats al castell, seguits d'una unitat nord-americana el 1945.
Actualment, el castell d'Anif està en poder de la família de Sons. El castell està tancat al públic.
Descripció afegida:
Dmitry Burenchev 08.08.2012
És quasi impossible veure el castell. L'edifici està situat en una zona privada amb molts arbres i està envoltat per una tanca alta (uns 2 m). Només es pot veure la façana posterior des del costat de la carretera rural contigua, que va paral·lela al Saltsech. És cert que podeu "mirar-ho"
Mostrar tot el text És gairebé impossible veure el castell. L'edifici està situat en una zona privada amb molts arbres i està envoltat per una tanca alta (uns 2 m). Només es pot veure la façana posterior des del costat de la carretera rural contigua, que va paral·lela al Saltsech. És cert que podeu "mirar" a través de la bardissa des de la muralla que envolta les terres de conreu enfront del castell. Però la vista és molt limitada a causa dels arbres que envolten el castell, i la pròpia muralla està densament coberta d’ortigues i rosa mosqueta, cosa que fa que no sigui una plataforma molt convenient per als amants de les boniques vistes.
Amaga el text
