Descripció de l'atracció
La fortalesa Maschio Angioino, també anomenada Castell Nou (Castel Nuovo), es troba a la costa del golf de Nàpols, servint com a símbol característic de la ciutat per als viatgers que arriben del mar. De planta trapezoïdal irregular, es col·loca sobre alts escarpes i es reforça al llarg del perímetre amb altes torres dentades. La fortalesa va rebre el seu nom no oficial Maskio Angioino ("marit angevin") en honor de Carles I d'Anjou, que la va erigir entre 1279-1282. Posteriorment, sota Alfons I d’Aragó, el 1443-1453. va ser reconstruït quasi totalment per artesans toscans i catalans.
Les tres torres de la façana principal porten els següents noms: Georgievskaya, Srednaya i Sentry. Entre les dues darreres torres es troba el famós Arc de Triomf, un dels exemples brillants d’arquitectura renaixentista, en aquest cas seguint l’antiga tradició artística romana. L'arc es va erigir en honor de l'adhesió d'Alfons I a Nàpols i consta de diversos nivells. El nivell inferior està decorat amb columnes corínties i un baix relleu "Alphonse and his suite"; el segon - pel fris "Entrada triomfal d'Alphonse a Nàpols". El tercer també està equipat amb un arc amb columnes jòniques i el quart té quatre fornícules amb estàtues al·legòriques: Temperància, Força, Justícia i Misericòrdia. La composició està coronada amb un frontó semicircular amb al·legories de dos rius i, damunt, una estàtua de l’arcàngel Miquel, el patró dels sobirans cristians - guerrers. Diversos artistes destacats van treballar en aquest arc: Francesco Laurana, Domenico Gagini, Isaías de Pisa i Pietro di Martino.
Darrere de l'Arc del Triomf, s'obre un ampli pati, des d'on s'accedeix al Saló dels Barons, on tenen lloc les reunions de l'ajuntament, a les capelles i masmorres de la fortalesa. A la sala dels barons, Ferran I d’Aragó va tractar brutalment els instigadors de l’aixecament baronial de 1486, raó per la qual va rebre el seu nom.
El castell va servir de residència de les corts d'Anjou i d'Aragó; entre els seus eminents residents hi havia el Papa Celestí V, Giotto, Petrarca, Boccaccio, Carles V i altres. Als segles XVI - XVIII, el castell es va reconstruir més d'una vegada i, a principis del segle XX, com a resultat de la restauració, li fou retornada l’aparició del segle XV.
