Descripció de l'atracció
El parc natural de Monte Beigua és el parc regional més gran de la regió italiana de Ligúria, situat en una ubicació pintoresca entre la serralada i el mar. La serralada s’estén durant 26 quilòmetres en paral·lel a la Riviera de Ligúria des del Colle del Jovo fins al Passo del Turchino. Els seus cims més alts són el Monte Beigua (1287 m), el Chima Frattin (1145 m), el Monte Rama (1148 m), el Monte Argentea (1082 m) i el Monte Reiksa (1183 m). Als vessants d’aquestes muntanyes i a les valls entre elles, hi ha prats d’herba i zones humides de valor ecològic, boscos densos amb matolls de faigs, roures i castanyers, boscos sencers de pins marins i matolls mediterranis. El parc es considera un dels més rics pel que fa al nombre de diferents ecosistemes d’àrees protegides a Ligúria. I la Comunitat Europea ha reconegut el Monte Beigua com un territori d’especial importància per a les aus: s’hi han registrat més de 80 espècies d’ocells nidificants, incloses les àguiles daurades, les àguiles serpents, els tords de pedra, els canellons i els shriks comuns. Als boscos del parc hi ha llops, senglars, cabirols i daines i, des dels penya-segats que donen al mar, es poden veure siluetes de balenes que travessen la costa. Tres boscos forestals - Devia al municipi de Sassello, Lerone als municipis d’Arenzano i Cogoleto i Tiglieto als municipis de Tiglieto, Mazone i Campo Ligure - han estat sotmesos a una protecció estatal especial.
El 2005 es va formar l’anomenat Geoparc Beigua, que incloïa els territoris del parc natural de Monte Beigua i els terrenys adjacents. Aquest Geoparc reconegut per la UNESCO té una superfície de 40.000 hectàrees en diversos municipis de Ligúria. Les seves fites que il·lustren la història geològica de la regió són afloraments rocosos, jaciments de mineral que contenen organismes fossilitzats i formacions geològiques increïbles creades per l’aigua i el vent.
Per descomptat, no es pot deixar d’esmentar els monuments d’història i cultura disseminats pel territori del Monte Beigua i que testimonien l’evolució dels assentaments humans en aquests llocs. Les troballes paleontològiques realitzades als boscos del parc indiquen que els primers caçadors i pastors van aparèixer aquí a la prehistòria. Més tard, aquesta zona es va convertir en una important via de comunicació entre la costa i la plana del riu Po. El 1120 es va fundar l'abadia de Badia di Tiglieto, també coneguda com Santa Maria, a la plana del petit riu Orba, la primera abadia cistercenca creada fora de França. Està format per una església a la part nord, un monestir a la part oriental i un refectori. Els tres edificis són laterals del claustre, i el quart costat i els terrenys adjacents van ser ocupats per edificis agrícoles. L’abadia es va restaurar recentment i el 2000 els monjos cistercencs hi van tornar. A prop hi ha un pont de pedra de cinc arcs, d'estil romànic, que creua el riu Orba i condueix a un antic molí.
Al municipi de Varazze, es pot veure el Desert Skete (Eremo del Deserto), situat a la confluència dels rius Arrestra i Rio Malanotte. L’esquelet és el primer monestir carmelita d’Itàlia, fundat entre 1614 i 1618. Al seu voltant hi ha una pista circular botànica de 2,5 quilòmetres que introdueix espècies vegetals rares: aquí es poden veure tant espècies mediterrànies típiques com arbres típics de muntanya. Hi ha set capelles, conegudes com a Romitori, al llarg de la pista a la densa matollada, on els monjos es retiren periòdicament per pregar.
Entre altres atractius del parc Monte Beigua, cal destacar les pintures rupestres del període neolític a la ciutat de Casa Bucastrella, la "carretera megalítica" a Alpichella, les valls de la llet - Vall del Latte, situada entre els municipis de Mazone, Campo Ligure, Rossiglione i Tiglieto, el Valle del Lerone, afavorit pel berd per a un gran nombre d’aus rapinyaires, que es veuen millor a la primavera i principis de tardor, el castell de Bellavista al bosc de la Devia i el Museu de la Filigrana a Campo Ligure. I, per descomptat, hauríeu de visitar definitivament la fàbrica de confiteria de Sassello, on es produeixen els famosos "amaretti" i "canestrelli".
