Descripció de l'atracció
El Museu d’Arts Decoratives de París es troba a l’ala oest del Louvre, i això no és casualitat: durant segles, l’estil de vida francès va ser considerat art alt.
Aquest museu és l’únic a França que mostra les tècniques i els materials de les arts decoratives des de l’edat mitjana fins a l’actualitat. Hi ha aproximadament 150.000 exposicions en els seus fons, de les quals els visitants en poden veure 6.000, exposades segons el principi de la cronologia: edat mitjana, renaixement, segles XVII-XVIII, segles XVIII-XIX, Art Nouveau, Art Deco … etc. fins als nostres dies. També hi ha exposicions temàtiques: fusta, joies, joguines.
La col·lecció, allotjada aquí el 1905, consta principalment de mobles, vaixella, catifes, vidre, joies, roba. Tot això val la pena veure-ho: França ha donat el to al desenvolupament de les arts decoratives europees des del segle XVII. Aquí va néixer el "gran estil" de Lluís XIV, Versalles va definir durant molt de temps el paper de la decoració a l'interior. França va donar al món tècniques sofisticades que portaven el nom dels seus creadors: el fabricant de mobles André Charles Boulle, el tintor de tapissos.
França es pot anomenar un país de pensament decoratiu reflexiu que es manifesta en tots els detalls, enfortint els principis dels quals van participar els grans creadors. El domini de l’Art Nouveau al primer quart del segle XX s’associa amb el nom del geni Le Corbusier. A mitjan segle es produeixen magnífiques ceràmiques de Leger i Picasso, catifes i pòsters de Dufy, vitralls de Matisse. Els interiors dels aeroports de París, les sales de reunions de la UNESCO, la Casa de la Ràdio de París estan decorats per excel·lents decoradors i artistes aplicats.
El Museu d'Arts Decoratives forma part de l'organització nacional Les Arts Decoratifs (Arts Decoratives), creada el 1882, després de l'Exposició Mundial de París, per preservar les obres creades en aquesta zona.
Al museu es poden veure i examinar amb detall tots els objectes de diferents èpoques: agulles per a llaços, cases de nines, el primer paper pintat. I al costat, per exemple, hi ha l’interior recreat del dormitori de la cortesana Lucy Emilie Delabin, el luxós llit del qual va ser descrit per Emile Zola a la novel·la Nana.
