Descripció de l'atracció
La plaça de la Victòria és una de les més petites de París. Es troba a cinc-cents metres al nord-est del Louvre i es va construir, com les portes dels Grands Boulevards (Saint-Denis i Saint-Martin), en honor de les victòries del rei Lluís XIV a la guerra contra Holanda.
La idea d’aquest regal al rei va venir al cap del seu mariscal de La Feyade. Al final de la pau de Nimwegen, el mariscal va comprar i va demolir totes les cases del lloc escollit de manera que l'arquitecte de la cort Jules Hardouin-Mansart va destruir i va construir una plaça amb una estàtua del rei al centre.
Mansar va concebre una plaça completament rodona amb façanes de cases similars a les parets d’un temple. Va ser aquí on Mansart va provar per primera vegada una tècnica com la d’organitzar bells àtics a les cases, que després van rebre el nom de l’arquitecte. Sis carrers estrets s’obrien a la plaça. Al centre, tal com estava previst, es va erigir una estàtua de vianant del rei sobre un pedestal alt. Als racons hi havia figures que simbolitzaven la tristesa de la triple aliança (Anglaterra, Suècia, Països Baixos) que va perdre a la guerra.
Durant la Revolució Francesa, el monument al rei, que acabava d'executar per la guillotina, va ser enderrocat. La plaça es va canviar el nom de plaça de les victòries nacionals, en referència a les victòries de la França republicana. Es va instal·lar una piràmide al centre.
En temps de Napoleó, es va retirar la piràmide i es va erigir una estàtua ecuestre nua del general Dese, participant de la campanya egípcia caiguda a la batalla de Marengo. Després de la caiguda de l'imperi, el bronze d'aquest monument, juntament amb el metall de la figura de Napoleó de la columna Vendome, van anar a projectar l'estàtua d'Enric IV, que ara es troba a la plaça Dauphin.
Després de la Restauració, el 1826, es va erigir de nou a la plaça de la Victòria un monument a Lluís XIV de François Joseph Bosio. Aquesta vegada un cavaller, amb un genet amb vestits romans, sobre un senzill pedestal, res a veure amb la idea original.
Al segle XIX es van reconstruir algunes de les cases que donaven a la plaça i es van ampliar els carrers. Del pla de Mansar no en queda tanta, però s’ha conservat l’ambient general d’una petita i bella plaça, que recorda una sala de ball.
