Descripció de l'atracció
La vall de Nervia s’estén a 4 km de la ciutat turística de Bordighera, a la riviera de la Ligúria, a Itàlia. La carretera del riu Nervia condueix fins a la base de les muntanyes Torajo i Pietravecchia. Una varietat de paisatges que canvien de costaners a muntanyosos durant uns pocs quilòmetres, acollidors pobles medievals amb nombrosos monuments d’arquitectura i cultura, que conserven l’atmosfera del passat i colorits antics dies de festa i festivals, així com l’oportunitat de veure paisatges impressionants amb els teus propis ulls: tot això fa que la vall de Nervia sigui una destinació obligada per a aquells que marxen de vacances a la Ligúria Occidental.
A només 25 metres d’altitud sobre el nivell del mar, hi ha un petit poble de Camporosso amb una població d’uns 5 mil habitants. El seu principal atractiu és l’església de Sant Pere, construïda al segle XI i que conserva parcialment el seu aspecte original: el costat dret de l’edifici, un campanar quadrat i un absis. Els frescos que adornen l'església es remunten als segles XV-XVII. Al gener, Camporosso celebra el patró de la ciutat, Sant Sebastià, i al setembre, el festival "barbajuay", una varietat de raviolis farcits de carbassa.
Una mica més enllà, al fons de la vall de Nervia, hi ha un altre poble: Dolceacqua, on viuen unes 2 mil persones. Antigament va ser un feu dels comtes de Ventimiglia, però al segle XII va passar a ser propietat d'Oberto Doria, el futur conqueridor de la batalla naval de Meloria. El 1524, Dolceacqua va ser capturada per la dinastia Savoia i tres-cents anys després va passar a formar part del regne sard. El riu Nervia flueix al centre del poble, les ribes del qual estan connectades aquí per un elegant pont convex de 33 metres, construït a l’edat mitjana. Aquest pont, així com el castell i la zona residencial que va créixer al voltant de la roca i que es deia "Terra", són símbols de la Ligúria medieval i de la vida que continua avui fora de les antigues muralles de la ciutat. El castell es va construir del segle XII al XV, però el 1745 va ser gairebé completament destruït, a excepció de dues torres quadrades laterals i una de rodona. Avui aquí s’hi fan representacions teatrals i concerts.
Un altre poble destacable de la vall de Nervia és Rocchetta Nervina, on només hi viuen 300 persones. Destaca pel seu sistema defensiu i dos ponts convexos medievals. També cal visitar l’església barroca de Sant Esteve.
A la confluència del riu Nervia i el rierol Merdanzo hi ha un petit poble fortificat d’Izolabona. S’entra per la porta sud i el carrer principal divideix la ciutat en dues parts i creua dues places, on es pot veure l’església de Santa Maria Maddalena i la capella barroca. Al centre d’Isolabona hi ha una font de pedra octaèdrica, feta el 1486, i molt a prop, al cementiri, crida l’atenció l’església romànica de Santa Maria. Aquí també s’han conservat les ruïnes d’un castell de finals del segle XIII.
Finalment, val la pena passar pel poble medieval de Pigna, format per un antic centre situat als vessants d’una muntanya i situat en una vall de la part més moderna de la ciutat. Crida l'atenció amb els seus carrers medievals ben conservats, amb cases antigues i fonts termals del llac Pigo.
