Descripció de l'atracció
Kurapaty és un lloc d’enterrament massiu per a les víctimes de les repressions estalinistes. En aquesta via el 1937-41, els agents de la NKVD van disparar a persones que després van ser rehabilitades i es va demostrar la seva innocència. El memorial de les víctimes de les repressions estalinistes va començar a crear-se el 1988.
Durant molt de temps, el lloc, que es va convertir en una fossa comuna per a moltes persones innocents, va estar estrictament classificat. L'atrevit que va publicar la veritat sobre Kurapaty als mitjans va arriscar la seva pròpia vida. Zenon Poznyak es va convertir en un temerari. Va escriure un article "Kurapaty - el camí de la mort" i el va publicar a la revista "Literatura i Art" el 3 de juny de 1988. L’escàndol que va esclatar va fer sorgir temes llargs. El PCUS, que encara estava al poder en aquell moment, va intentar frenar l’escàndol, però ja havia rebut ressò polític internacional.
Es van dur a terme investigacions arqueològiques al lloc de la zona de Kurapaty, que van confirmar que aquí van ser afusellades unes 7 mil persones. Avui en dia, s’han erigit monuments a Kurapaty i s’estan celebrant actes multitudinaris. La gent arriba a honrar els seus companys innocents assassinats.
El 1993, Kurapaty va ser inclòs a la llista estatal de valors històrics i culturals de la República de Bielorússia, no obstant això, les passions polítiques al voltant del tracte no disminueixen fins als nostres dies.
Kurapaty està envoltat de creus de fusta per tots els costats. Per la via hi passa un camí de terra, tancat amb creus a banda i banda. Al territori de la zona, s’han establert molts monuments, tant per a persones ortodoxes com per a persones d’altres religions i nacionalitats. En particular, hi ha molts monuments als jueus perits al territori de Kurapaty.
El mateix nom Kurapaty es va originar a partir del popular nom de les prímules blanques, que floreixen a les clares del bosc a la primavera.
