Afloraments geològics de les roques del Devonià i de l'Ordovicià al riu Saba Descripció i foto - Rússia - Regió de Leningrad: districte de Luga

Afloraments geològics de les roques del Devonià i de l'Ordovicià al riu Saba Descripció i foto - Rússia - Regió de Leningrad: districte de Luga
Afloraments geològics de les roques del Devonià i de l'Ordovicià al riu Saba Descripció i foto - Rússia - Regió de Leningrad: districte de Luga

Taula de continguts:

Anonim
Afloraments geològics de les roques del Devonià i de l'Ordovicià al riu Saba
Afloraments geològics de les roques del Devonià i de l'Ordovicià al riu Saba

Descripció de l'atracció

Monument natural geològic "Afloraments geològics de roques devòniques i ordovícies al riu Saba" es va organitzar el 1976. Es troba a 3 km del poble d'Osmino, a prop del poble de Psoed. La superfície del monument geològic és de 650 hectàrees.

El territori del monument natural es va organitzar amb la finalitat de protegir els afloraments de roques geològiques de l’època ordoviciana i devònica a la superfície del dia, així com per preservar les restes de peixos de closca als sediments devonians.

L’atractiu inversor de la reserva és evident. Aquest monument natural pot ser bo per organitzar excursions als espais naturals protegits de les regions de Luga i Gatchina.

La vall del riu Saba al lloc, que comença dos quilòmetres per sobre del poble de Psoed i acaba a 3,5 quilòmetres per sota del poble d’Osmino, té un perfil transversal semblant a un abeurador. La vall fa 250-300 metres d’amplada. L'amplada del canal del riu és de 20-25 m i té una profunditat de 0, 3-1, 5 m. El cabal del riu és tranquil, típic dels rius plans del nord-oest rus. La vall té una orientació submeridional de sud a nord. El llit del riu serpenteja dins d’una vall recta. Allà on s’esborren les costes de la roca mare, apareixen gresos vermells d’època devònica a la superfície del dia; contenen restes mineralitzades i empremtes de peixos blindats fòssils.

L'aparició general de les capes és propera a l'horitzontal, en alguns horitzons hi ha un llit oblic clar. Els afloraments s’eleven per sobre de la vora de l’aigua entre 1 i 6 m, de vegades entre 12 i 15 m. La longitud dels afloraments oscil·la entre diversos metres i centenars de metres (en algunes zones). La vegetació aquí està molt pertorbada a causa de l’activitat econòmica, que va ser conseqüència del desenvolupament d’aquest territori per part dels humans i de la proximitat dels assentaments. La càrrega antròpica de la vegetació s’expressa en la desforestació, principalment prop d’assentaments, contaminació del territori, incendis, destrucció de talussos, llaurament de territoris a la vora del riu, trepitjaments. A la riba de la Saba, hi ha zones de boscos de fulla petita de fulla caduca, que es desenvolupen més als penya-segats, en particular a les rodalies d’Osmino.

De les espècies d’arbres de fulla ampla, aquí es troba amb més freqüència l’om rugós, que arriba a una alçada d’almenys 15 m, també es registren freixes, oms llisos, roure, til·ler i auró. A la capa arbustiva herba-nana, les espècies predominants són les associades a espècies arbòries de fulla ampla. Entre ells, hi ha el bluegrass, el roure bluegrass, el zelenchuk groc, l'alzina de roure, l'estelada lanceolada, el nan masculí, el lliri de la vall, el campanar de fulla de préssec, etc. També s’observen fragments de pinedes de lliri de la vall. Els boscos de fulla petita estan representats per boscos d’aln gris.

La major part del territori del monument natural està ocupat per prats. Els prats de poca herba que creixen al lloc dels incendis consisteixen en insectes de muntanya, pota de gat, trèvol de camp, quitrà enganxós, juncia de bruc, gripau de camp. A la riba esquerra de la Saba, prop del poble de Psoed, en llocs afectats per incendis, s’observen prats amb bruc comú. En prats tan secs no són infreqüents: molsa de cérvol liquen i líquens arbustius del gènere Cladonia. En zones moderadament humides: prats amb campana atapeïda, mullein negre, orenga i altres. A les zones més humides, prop de la vora de l’aigua, hi ha prats d’herba alta, on es troben Veronica de fulla llarga, Angelica officinalis, Basilis groc, camp de Sivets i altres. Als prats segats anteriorment, que ara s'han convertit en guarets, juntament amb herbes farratgeres, creixen l'alzina àcida, l'herba doblegada, l'herba de Sant Joan.

Als voltants d’Osmino, hi ha una espècie rara de farmàcia agàrica. A més, a les riberes humides i no massificades del riu, hi ha monedes semblants a les monedes, ranuncles rastrers i menta d’amfibis. La vegetació aquàtica i aquàtica costanera està representada per la cua de cavall del riu, la punta de fletxa comuna, la càpsula de fulles de plàtan groc, canya, canya de llac, fita, mannik gran, iris groc, percebes rectes, prats dolços i prats dolços nus; -de fulla, una espècie rara de barana de fulla ampla.

Al territori del monument natural, es protegeixen especialment: afloraments del període devonià, restes fòssils de plantes, animals, espècies rares de plantes: herba de raïm, insectes de muntanya, card finlandès. Aquí estan prohibits els treballs de construcció, mineria i recuperació, l'establiment de comunicacions, la llaurada de terres, la deixalleria del territori.

foto

Recomanat: