Descripció de l'atracció
Daanbantayan és una ciutat molt urbanitzada a la província de Cebu. Segons el cens del 2008, hi vivien 73 mil persones. La ciutat també inclou l'illa de Malapascua. Cada any se celebra aquí el colorit festival Haladai en honor al llegendari fundador de la ciutat, Datu Dai. El nom de la ciutat prové de les paraules "daan", que significa "vell" en el dialecte local, i "bantayan" era el nom del lloc de guàrdia des del qual els locals vigilaven l’aproximació dels pirates Moro.
Avui dia aquesta petita ciutat es considera un veritable paradís turístic del nord de Cebu. És coneguda per les seves platges de sorra blanca fina, especialment les bones de l’illa de Malapascua. Els llocs de busseig plens de vida marina atrauen centenars d’entusiastes del busseig. Només aquí es pot veure un enorme tauró manta ray i mox.
La ciutat també alberga diverses atraccions, per exemple, l'ajuntament, anomenat Tribunal, i va ser construït pels espanyols. El primer ajuntament va ser de fusta amb bambú intercalat i el 1916 es va construir un edifici de formigó armat. Immediatament després de la Segona Guerra Mundial, se li van afegir dues ales de fusta: una al costat sud i l’altra al nord. Posteriorment van ser substituïts per dependències de pedra de dues plantes.
Un altre atractiu de la ciutat és l’església de Santa Rosa de Lima, construïda a mitjan segle XIX amb l’ajut dels residents locals. L’església es va construir amb blocs de maó i encara es troba en bon estat, tot i que ja s’han realitzat obres de restauració a l’interior i s’ha modificat el disseny original. Tot i això, la façana de l’església va romandre intacta i conserva l’aspecte original.
El lloc històric és el cap Tapilon, sobre el qual es trobava la mateixa torre de vigilància de Datu Daya, que va donar el nom a la ciutat. A partir d’aquí, van observar l’aproximació dels guerrers pirates Moro, que sovint conduïen a l’esclavitud els súbdits de Datu Dai. Malauradament, fins avui no s’han conservat restes d’aquella torre. Avui aquest lloc és una propietat privada.
Tampoc no es pot evitar l’illa de Malapascua, descoberta per un espanyol, el vaixell de la qual va encallar el dia de Nadal de 1520. A causa del fet que va haver de passar unes vacances tan importants fora de la família i els amics en una illa deserta, el capità del vaixell el va anomenar "Mala Pasqua", que significa "Mal Nadal". Des de llavors, aquest nom s'ha mantingut enganxat a l'illa, tot i que els habitants locals insisteixen que el nom real de l'illa és Logon. Aquí el 1890 va passar un miracle: la imatge de la Mare de Déu es va trobar en un tros de fusta. Diuen que la imatge segueix creixent en mida. Els creients de diferents parts de les Filipines i fins i tot de l’estranger vénen aquí per venerar la Mare de Déu, la imatge de la qual ara es conserva en una capella especialment construïda.
A les aigües costaneres de l’illa de Malapascua es troba el popular lloc de busseig Monad Shoal, un banc poc profund aparentment notable amb pocs coralls. No obstant això, milers de turistes estan preparats per volar mig món per bussejar amb busseig aquí, perquè només aquí cada dia es poden veure increïbles taurons guineu a només 20 metres de profunditat. Normalment, els taurons guineus viuen a una profunditat de 350 metres i encara no està clar per què s’eleven tan a prop de la superfície de l’illa Malapascua. A més de taurons, es troben a les aigües de les Mònades dels bancs bancals, mànigues, àguiles marines i taurons martell.
A 50 minuts amb vaixell des de Malapascua es troba el petit illot de Gato, una roca que creix del no-res al bell mig del mar de Visayan. Moltes espècies d’ocells nien a Gato, i les guineus voladores viuen al bosc que cobreix els escarpats penya-segats. Es poden veure infinitats de nudibranquis rars a les aigües costaneres de l’illa i els taurons d’escull viuen a les coves submarines.
