Un cop formades part de la gran Unió Soviètica, les repúbliques han emprès el seu propi camí de desenvolupament independent. Molts d’ells es mantenen fidels a les tradicions soviètiques, mentre que d’altres, al contrari, neguen el passat recent, treuen força i inspiració a les profunditats de la història. Si mireu l’escut d’Armènia, notareu que es basa en símbols i signes històrics.
Tot i que no es basa en els antics emblemes d’aquest país, sinó en l’escut que va pertànyer a la Primera República d’Armènia i que va ser una obra d’art dels grans artistes Alexander Tamanyan i Hakob Kojoyan. El símbol estatal principal es va adoptar el 1992, i es van fer algunes aclariments el 2006.
Elements principals i addicionals
L’escut de l’Armènia moderna és una imatge majestuosa amb molts detalls bàsics i addicionals (no es pot dir secundaris). Entre els elements principals es troben:
- la imatge simbòlica del mont Ararat, el símbol de la nació;
- L'arca de Noè, situada damunt;
- un escut dividit en quatre seccions segons el nombre de regnes armenis independents;
- depredadors formidables, un lleó i una àguila, que recolzen l'escut a banda i banda.
I encara que Ararat es troba ara en territori turc, continua sent un símbol no de Turquia, sinó d’Armènia. Segons la llegenda, l'arca, construïda pel savi Noè, es va enganxar a la seva part superior. Per tant, és impossible imaginar el símbol principal del país sense aquest element.
Els símbols de cadascun dels regnes armenis són també un altre homenatge a la tradició, que posa èmfasi en la continuïtat de les generacions, el desig d’independència i la independència.
L’àliga i el lleó són convidats freqüents als emblemes de diferents estats del món; les imatges d’aquests animals van aparèixer anteriorment als escuts d’alguns regnes armenis i famílies nobles. Aquests són símbols de noblesa, orgull, saviesa.
Addicions importants
Es poden veure cinc elements més a la part inferior de l’escut d’Armènia, cadascun d’ells té un cert significat simbòlic i té un paper important. La cadena trencada és un símbol del desig de llibertat i independència, les espigues de blat parlen del dur treball de la població local, l’espasa de la seva força i la seva disposició a resistir qualsevol enemic, la branca parla del gran potencial dels armenis nació.
L’escut d’aquest país es distingeix pels seus molts colors, el to principal és daurat, cadascun dels regnes es mostra amb els seus propis colors (vermell i blau), el mont Ararat és de color taronja. Com asseguren els autors de l'escut, eren aquests colors els dominants entre els armenis, que s'utilitzaven en escuts d'armes, en pancartes i estàndards.
