Cada any, el 7 de juny, se celebra el Dia de la Bandera Nacional del Perú, que serveix com un dels símbols més importants del país.
Descripció i proporcions de la bandera del Perú
La bandera de la República del Perú és un rectangle l’amplada del qual és proporcional a la longitud en una proporció de 2: 3. El drap està fet amb tres franges verticals d'igual amplada. Hi ha una franja blanca al centre de la bandera i de color vermell brillant a les vores. Al mig del camp blanc, a una distància igual de les vores, s’aplica una de les variants de la imatge de l’emblema estatal de la República del Perú.
Les franges vermelles de la bandera simbolitzen el color de la sang dels valents defensors de la sobirania de l’Estat i el camp blanc recorda la dignitat dels habitants del país. Per als peruans, el blanc també és un desig de pau i un desig de progrés i desenvolupament.
Una variant de l’escut que adorna la bandera del Perú és un escut heràldic que representa una vicuña en un camp blau i un arbre de cinchona en un blanc. Aquests són els principals símbols de la fauna i flora peruana. La part inferior de l’escut es dóna a la cornucòpia, la imatge de la qual a l’escut explica els infinits recursos naturals i la riquesa de la república. La cornucopia està feta d'or sobre un camp vermell brillant. La corona de llorer sobre l'escut és la glòria immortal amb què s'han cobert els lluitadors per la independència i els defensors de la pàtria peruans. Al voltant de l'escut hi ha branques verdes, que són interceptades per una cinta que repeteix els colors de la bandera: vermell i blanc.
Història de la bandera del Perú
La bandera de la República del Perú es va encunyar el 1820. Va ser llavors quan José de San Martín va arribar al país. Aquest general va liderar la guerra per la independència d'Amèrica Llatina de l'opressió colonial d'Espanya. El general José de San Martin es va convertir en el primer cap del govern peruà.
Després de veure flamencs als llacs peruans, el general va suggerir triar el vermell i el blanc com a colors emblemàtics de la legió peruana, ja que li recordaven la combinació de colors de les ales dels flamencs.
El febrer de 1825 es va aprovar oficialment la bandera del Perú sense escut. El 1838, l’escut del país va aparèixer al camp blanc de la bandera i es va tornar a adoptar el símbol de l’estat. Avui totes dues versions de la bandera peruana són iguals al país. És habitual aixecar la bandera del Perú amb l’escut els dies festius. Va ocupar el seu lloc en tots els pals de les agències governamentals, incloses les educatives. La segona versió de la bandera és menys oficial.
