Descripció de l'atracció
Lilybey és una antiga ciutat de la costa oest de Sicília, al lloc on avui es troba Marsala. Un cop Lilybey, situat al cap de Capo Boeo, va ser un dels assentaments cartaginesos més importants de l’illa: a tres costats estava envoltat de mar i al quart estava protegit per poderoses fortificacions de muralles i torres. Allotjava una gran flota cartaginesa, i va ser aquí durant la Primera Guerra Púnica on es va ubicar un dels teatres d’operacions militars de Sicília. Després de la guerra, la ciutat va passar a la possessió de l'Imperi Romà i va albergar la residència d'un dels dos qüestors de Sicília: els amos romans. Durant aquest període, Lilybey va ser l'assentament més gran i important de la part occidental de l'illa.
El nom de la ciutat prové probablement de la paraula grega "lilybayon", que significa "la que guarda Líbia": els grecs anomenaven Líbia tota la costa nord d'Àfrica. Segons una altra versió, la font es deia Lilibey, ara absorbida per l'església de San Giovanni al Boeo.
Les ruïnes de l’antiga Lilibey es poden veure avui mateix al centre de Marsala; juntament amb les ruïnes de la propera illa de Mozia, són una autèntica joia de l’arqueologia fenici-púnica de Sicília occidental. Des del 2002, s’ha iniciat un projecte per crear el Parc Arqueològic de Marsala i equips d’arqueòlegs fan importants descobriments científics gairebé cada dia. Tot el territori de Lilibey va ser abandonat a l'edat mitjana i, avui, caminant pel lloc de l'antiga ciutat, és impossible no ensopegar amb fragments de terracota o no notar que les muralles de la ciutat creixen fora del terra. El 1939 es van descobrir els fonaments d’un immens edifici amb habitacions àmplies situades al voltant d’un atri de quatre columnes. Més tard, a principis dels anys setanta, es va fer evident que la construcció de Lilybaea es va dur a terme en dues etapes: les estructures més antigues es remunten als segles 2-1 aC, i les posteriors, al final dels segles 2-3 aC.
Les excavacions del 2000 van posar a la llum una part del paviment revestit de marbre, decoracions en forma de fermalls, monedes i una troballa molt significativa: una estàtua de marbre de Venus Kallipigus del segle II dC. Aquesta última s’exhibeix avui al Museu Arqueològic Batlló Anselmi.
A més, les ruïnes d’un edifici residencial amb terra de mosaic i habitacions que servien de banys termals, fortificacions cartagineses i una enorme necròpolis han perdurat fins als nostres dies. Un llegat únic d’aquella època és la masmorra de Crispia de Salvia, una cambra subterrània dedicada al marit de la seva dona difunta i datada al segle II dC. Les parets de la masmorra estan decorades amb diverses escenes: aquí podeu veure un flautista amb ballarins, funerals, cistelles amb fruites i flors.
Finalment, durant les excavacions del 2008, els arqueòlegs van treure del sòl una estàtua de la deessa Isis, que van poder identificar per la ubicació característica de la mà al pit. També s’hi van descobrir les ruïnes del suposat temple d’Hèrcules.
