Al juny del 2004 va aparèixer el principal símbol oficial de la República txetxena. L'emblema de Txetxènia va ser aprovat per un decret de Sergei Abramov, que en aquell moment era president en funcions. El reglament sobre el símbol estatal s’aprova mitjançant l’acte jurídic reglamentari, es descriu i es determina el procediment d’ús.
Descripció del símbol heràldic de la república
Al primer coneixement de l’escut de la República txetxena, el més important que es pot observar és la combinació harmònica d’ornaments i elements nacionals que determinen la posició actual d’aquest ens administratiu-territorial. La regulació sobre el símbol estatal també assenyala que l'esbós reflecteix la mentalitat nacional i demostra el lloc del poble txetxè en la història i la modernitat.
Una foto en color permet veure i ressaltar quatre colors, en l'acte normatiu es defineixen com a vermell, blau, groc i blanc. En la tradició heràldica, corresponen a l’escarlata, l’atzur, l’or i la plata. Els experts assenyalen que s’han escollit els colors heràldics més populars per a l’esbós, que tenen un significat simbòlic important.
La segona valuosa observació dels científics en el camp de l'heràldica és l'estricta selecció d'elements per a la composició, en què es poden distingir diversos complexos importants. Per exemple, a la part central de l’escut d’armes, representat com un cercle blanc, es troben els principals detalls del símbol:
- un fragment d'un ornament tradicional txetxè: símbol d'unitat i eternitat;
- cims muntanyosos estilitzats corresponents als paisatges geogràfics de Txetxènia;
- la torre de Vainakh, que simbolitza el passat heroic del país;
- la plataforma petrolífera és un símbol d’estabilitat econòmica i d’independència política de la república.
Els símbols heràldics centrals estan emmarcats per un anell blau, que representa espigues de blat. D’una banda, s’associen a l’economia de Txetxènia i al principal cultiu agrícola; de l’altra, és una demostració de la riquesa de la república. A la part superior, sobre les orelles, hi ha una estrella i una mitja lluna, que són símbols de l’islam, la religió més estesa en aquests territoris. El cercle exterior de l’escut té un fons groc, que representa un ornament tradicional txetxè (en vermell).
Fets històrics
El primer símbol heràldic que va aparèixer en aquests territoris es pot considerar l’escut de l’estat monàrquic, anomenat emirat del nord del Caucas i proclamat el 1919.
Durant els anys del poder soviètic, va estar en vigor l'escut de l'ASSR de Txetxènia-Ingús, aprovat el 1978; no es diferenciava gaire d'altres símbols heràldics de les repúbliques que formaven part de la Unió Soviètica.
